Aquest dilluns es tornen a obrir les portes d'escoles i instituts per acollir els alumnes i començar el curs 2025-2026. En concret, comencen els d'infantil, primària, ESO i FP de grau bàsic amb una previsió d'1.040.925 alumnes, 12.013 menys. Si s'hi inclouen els de batxillerat i FP mitjana i superior, que comencen divendres, és d'1.326.352 al conjunt del règim general presencial, 8.493 menys. Sumant-hi també el règim especial, la formació a distància i la d'adults, la previsió és de més d'1,6 milions d'alumnes, més de 2.200 menys. Aquest serà el primer curs en què mòbils i rellotges intel·ligents estaran prohibits a l'aula en l'etapa obligatòria. Del total d'alumnes d'aquesta etapa, un terç té necessitats educatives específiques de suport.

Si s'hi inclouen les xifres del règim especial en el còmput del total d'alumnes per al curs vinent, la formació d'adults i els ensenyaments a distància, la previsió és que hi hagi 1.604.987 alumnes, 2.247 menys que els matriculats el curs passat. Del total, 1.080.670 al sector públic (-785), 183.994 al concertat ( 2.710) i 340.323 al privat (-4.172).

Pel que fa a les ràtios, el 82,53% dels 2.072 grups d'I3 públics tindran una ràtio de 19 o inferior i el 95,27% de 20 o menys. A 1r d'ESO, el 85,46% dels 1.898 grups públics tindran una ràtio de 29 o menys i el 97,10% de 30 o menys.

Per atendre aquests alumnes hi haurà 83.949 dotacions de personal docent als centres públics, 1.672 més respecte a l'inici del curs anterior. A més, hi haurà 4.033 dotacions de personal d'atenció educativa (PAE), amb la incorporació de 352 de noves; i 4.610 dotacions d'administració i serveis, amb un increment de 202.

Una de les novetats en aquest àmbit serà l'establiment de nomenaments diaris i la posada en marxa d'una aplicació per agilitzar la gestió de la borsa d'interins que es posarà inicialment en marxa als serveis territorials de Barcelona, Lleida i Terres de l'Ebre.

Abordar la diversitat i les necessitats específiques dels alumnes

L'abordatge de la complexitat va ser un dels punts que Niubó va destacar aquesta setmana en la presentació del nou curs. Segons el darrer recompte d'Educació, el curs 2023-2024 hi havia 41.023 alumnes amb necessitats educatives específiques de suport per alguna discapacitat o trastorn (NESE A) d'I3 a 4t d'ESO i el curs 2024-2025 eren 43.366, això suposa un increment de 2.343 alumnes. Pel que fa als que tenen necessitats per raons socioeconòmiques o socioculturals (NESE B), es va passar de 285.759 a 292.380, 6.621 més. En total, el curs 2023-2024 hi havia 326.782 alumnes NESE, incloent-hi les dues tipologies, i el 2024-2025 va tancar amb 335.746, 8.964 més. Així, el curs passat els alumnes matriculats d'I3 a 4t d'ESO van ser 977.411, per la qual cosa els 335.746 representen el 34,35% del total.

Per atendre aquests alumnes, Educació incrementarà la inversió en el servei de monitors de suport, coneguts com a vetlladors, que passarà de 29,2 a 62,6 milions entre gener del 2026 i agost del 2027. A més, hi haurà un psicòleg referent per servei territorial i el recurs de Suport Intensiu a l'Educació Inclusiva (SIEI Plus) passarà de 87 unitats a 175. També es desplegarà un programa de detecció dels trastorns del llenguatge a 1r i 3r de primària i es posarà en marxa un pilot a Manresa i Sabadell per millorar l'atenció integral dels trastorns del neurodesenvolupament.

Entre l'escola concertada, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FEC) inicia el curs amb 245.032 alumnes, des d'infantil a postobligatòria, i 378 escoles. El curs passat, 82.961 dels seus alumnes tenien necessitats educatives específiques (NESE), un 26,85% del total. El curs anterior eren 76.378. Des de la FEC han denunciat que els centres educatius "encara no han rebut tots els ajuts del curs anterior" per a l'alumnat amb necessitats socioeconòmiques (NESE B).

En aquest sentit, i seguint el cost real anual per alumne de 1.700 euros que va determinar el Síndic de Greuges i el fet que els centres concertats rebin 780 euros per alumne, calcula que el curs passat es va generar un dèficit de 933 euros per alumne i 55 milions totals. Aquest dèficit podria arribar als 65 milions d'euros aquest curs, segons la federació.

Pel que fa a la plantilla, les escoles cristianes comencen el curs amb 23.057 professionals, però afirmen que els falta personal perquè és insuficient per atendre la diversitat i l'increment de l'alumnat vulnerable. En concret, l'Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya (APSEC) reclama un increment de 3.300 docents.

Millors resultats educatius

Niubó ha insistit que un dels principals objectius d'aquest curs és la millora dels resultats educatius. Per aconseguir-ho mantindrà algunes de les accions posades en marxa el curs passat i en reforçarà d'altres. Entre d'altres, durant el primer trimestre s'acabaran de publicar les concrecions dels aprenentatges curriculars de totes les matèries, s'ampliarà fins a 538 els centres de la xarxa de competència lectora, s'augmentarà el nombre d'auxiliars de conversa en anglès fins als 150 i hi haurà 800 centres treballant en els diferents plans de millora de les matemàtiques.

Pel que fa a les aules d'acollida, hi haurà 200 noves dotacions, amb un total de 1.344 de continuïtat i 19 intensives.

A més, es posarà en marxa el pilot del reforç del sistema d'avaluació dels centres a través de la Inspecció. Aquest pla analitzarà 250 centres per tal d'orientar-los per millorar els resultats.

Set nous instituts escola i tres centres d'FP

Pel que fa als equipaments, el curs comença amb la creació de set instituts escola per fusió o integració. D'aquests, quatre a Barcelona, un a Viladecans, un a Sant Pol de Mar i un a Bellver de Cerdanya. Els tres nous centres d'FP s'ubicaran a Canet de Mar i Barcelona (2).

USTEC insisteix a reclamar un increment de sou i millors condicions laborals

La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha explicat a l'ACN que el curs 2025-2026 s'ha d'aconseguir "algun avenç" en la millora de les condicions laborals del personal docent i educatiu. "L'any de gràcia de la conselleria s'ha exhaurit", ha afirmat. Entre les peticions d'USTEC hi ha l'increment de recursos, especialment per abordar la complexitat i la diversitat a les aules; la reducció o eliminació de tasques "absurdes i innecessàries" que els resten temps per exercir la funció educativa i un increment del sou.

Precisament aquest augment salarial és una de les reivindicacions que els sindicats ja van fer el curs passat i que Segura defensa que s'ha d'abordar perquè el sou actual no està "equilibrat" amb la feina que fan i la importància d'aquesta. Els sindicats calculen que en la darrera dècada han perdut un 25% del poder adquisitiu i la portaveu sindical apunta que tampoc cobren per totes les feines que fan. "Estem a la cua de salaris de docents a l'Estat, amb un dels costos de vida més elevats", ha plantejat.

Segura alerta que si no veuen "cap moviment favorable" ni cap proposta sobre la taula en aquests àmbits passaran "a l'acció" i no ha descartat una vaga de cara al segon trimestre. De moment, Niubó ha afirmat que l'increment de sou que plantegen és "molt complicat" i ha defensat que s'han pres altres mesures.