El darrer Informe sobre l’Esat de l’Oceà, publicat pel servei europeu de vigilància marina Copernicus, alerta que la “triple crisi planetària” de canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat i pol·lució ja afecta tot l’oceà. L’estudi documenta canvis generalitzats amb efectes sobre els ecosistemes i la producció d’aliments -entre altres- i constata que el mar s’escalfa a un ritme constant i accelerat: la temperatura global de l’aigua del mar va assolir un nou rècord la primavera de 2024, amb 21 ºC. A més, el 2023 i el 2024 es van registrar onades de calor marines “excepcionalment intenses i persistents”, i el nivell global del mar ha augmentat en 2,28 cm entre 1901 i 2024, amb impactes en zones costaneres on viuen uns 200 milions de persones.

El programa Copernicus Marine Service és una iniciativa conjunta de l'Agència Espacial Europea i de la Comissió Europea per monitorar l’estat i l’evolució del mar a escala planetària.

Ara fa vuit anys que Copernicus publica el seu informe anual sobre la situació dels oceans. En el darrer, s’hi analitza com l’escalfament de l’aigua del mar i l’acidificació de les aigües estan afectant els ecosistemes marins de tot el món, amb especial afectació a alguns mars com el Mediterrani on se supera l’anomalia global mitjana de temperatura. Segons l’estudi, això passa no només en aquest mar sinó a una àmplia àrea que compren l’Atlàntic nord-est i tots els mars que rodegen Europa. En algunes zones de l’Atlàntic el 2024 hi va haver fins a 300 dies en condicions d’onada de calor marina, detallen.

Mínims històrics de gel als pols

Una de les derivades de l’escalfament de l’aigua del mar és el moviment d’espècies fora del seu hàbitat natural, esdevenint invasores en altres ecosistemes. L’altre, és el desgel. L’informe analitza aquest fenomen, que s’experimenta sobretot als pols. En concret, detalla que l’oceà Àrtic va registrar quatre mínims històrics de volum de gel entre desembre de 2024 i març de 2025. En concret, en aquesta darrera data es van comptabilitzar 1,94 milions de quilòmetres quadrats menys de gel marí que la mitjana climàtica hivernal (una superfície unes sis vegades més gran que Polònia). Al seu torn, l’Antàrtida va viure el tercer any consecutiu de baixa extensió de gel marí l’any 2024, la pèrdua de gel marí a febrer de 2025 (amb relació a la mitjana climàtica) equival a una superfície unes tres vegades més gran que França, 1,6 milions de quilòmetres quadrats.

El 75% del planeta

A l’informe es recorda que els oceans cobreixen el 75% de les superfícies del planeta, que tenen el 97% de l’aigua a la terra i produeixen almenys el 50% de l’oxigen que respirem.

Per això, conclou apel·lant els governs de tot el món perquè els països redueixin les emissions de CO2, però també perquè “restaurin els ecosistemes marins i reforcin les polítiques oceàniques en l'àmbit estatal i internacional”.