Sánchez i ERC pacten la derogació del delicte de sedició i substituir-lo per 'desordres públics agreujats'. La 'desjudicialització del conflicte' avança amb l'aval de socialistes i Podem, i les crítiques de PP, Cs i Vox

Pedro Sánchez i ERC han pactat la derogació del delicte de sedició, que se substituirà pel de "desordres públics agreujats". Des de Palau, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat el "pas indispensable en la desjudicialització". La taula de diàleg va acordar al juliol impulsar "abans de final d'any" les reformes legislatives "que calgui" per acabar amb la "repressió" de l'Estat. Així, la "desjudicialització del conflicte" avança, i amb l'aval de socialistes, Podem i comuns. De la seva banda, PP, Cs i Vox ja han criticat l'acord entre la Moncloa i ERC. De moment no hi ha hagut cap valoració oficial de Junts, que fins ara ha insistit que la reforma que pertoca sobre la sedició és la "derogació" del delicte.

El tràmit començarà aquest divendres. El PSOE i Unides Podem presentaran la iniciativa legislativa per reformar la sedició i reemplaçar el delicte per un de "més o menys homologable" al que tenen altres democràcies, tal com ha explicat el president espanyol, aquest dijous al vespre a La Sexta. Sánchez ha recordat que el seu compromís és "modernitzar i homologar" el delicte de sedició "a les principals democràcies europees".

Segons el president espanyol, la iniciativa no és fruit de la pressió d'ERC per a l'aprovació dels pressupostos estatals, sinó del fet que ara es donen les condicions per fer la reforma. Al seu torn, però, des d'ERC asseguren que la "derogació" arriba després d'un pacte entre republicans i Sánchez.

Des de Calàbria afirmen que la "supressió" de la sedició no hauria estat possible sense la negociació entre el Govern i l'Estat, concretada en les relacions de la taula de diàleg i altres espais bilaterals. En un comunicat, ERC ha valorat "molt positivament" l'"eliminació" del delicte: "És un pas imprescindible per acabar amb la repressió".

Sigui com sigui, Sánchez també ha apuntat a l'entrevista que la reforma no acontenta les peticions de les formacions independentistes, que no demanen una reforma del Codi Penal "sinó l'amnistia, quelcom que el govern espanyol no acceptarà".

Primeres reaccions

La primera reacció, pocs minuts després de l'anunci de Sánchez, ha estat d'Aragonès. El president de la Generalitat ha afirmat que "l'eliminació del delicte de sedició és un pas indispensable en la desjudicialització". Aragonès ha afegit a Twitter: "Continuem treballant per acabar completament amb la repressió i poder votar en un referèndum. Per resoldre el conflicte polític i per la llibertat". El president compareixerà aquest divendres a les 9 hores al Palau de la Generalitat.

Les valoracions, totes a la xarxa, han continuat amb el primer secretari del PSC i líder de l'oposició, Salvador Illa, que ha celebrat l'anunci: "Mirar endavant, aquest és el camí".

S'hi ha afegit el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, que ha aplaudit la reforma del delicte de sedició. "Compleix així la seva paraula d'homologar el nostre Codi Penal a Europa, tal com va acordar amb nosaltres". Asens ha recordat que la formació lila ho ha "lluitat des de l'inici del mandat". "Ens vam presentar a les eleccions exigint indults, taula de diàleg i reforma del Codi Penal", ha recordat.

Yolanda Díaz ha celebrat aquest dijous l'anunci de Pedro Sánchez de la reforma del delicte de sedició amb una piulada a Twitter en què subratlla que "aquest govern compleix el que diu". La vicepresidenta segona de l'executiu estatal ha subratllat que el compliment de la promesa significarà "la modernització del Codi Penal".

De la seva banda, les crítiques no s'han fet esperar entre les files de l'oposició a Sánchez. La número dos del PP i portaveu del partit al Congrés, Cuca Gamarra, ha criticat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa "un Codi Penal a mida dels sediciosos per aprovar uns pressupostos". La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha acusat el president espanyol de "desballestar" el Codi Penal per fer-lo "a mida dels condemnats per sedició".

Al seu torn, el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, ha reaccionat així: "No hi ha traïdor més gran que Sánchez". "La història el jutjarà per això i nosaltres mentrestant defensarem Espanya", ha afegit.

Finalment, el secretari de política internacional a l'executiva de Junts, Aleix Sarri, ha menystingut l'anunci de la reforma del delicte de sedició: "Derogaran la sedició i empresonaran als independentistes per desordres públics, terrorisme o el què se'ls passi pel magí", ha escrit a Twitter. El també director de l'oficina dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ha afegit que, al seu parer, "no és el tipus penal l'important, sinó la voluntat de revenja i d'anorrear tots aquells que qüestionin seriosament la sagrada unitat d'Espanya".

Cal recordar que, a finals d'octubre, el secretari general del partit, Jordi Turull, defensava que la reforma que pertoca sobre el delicte de sedició és, precisament, la "derogació". Així va respondre en una entrevista a 'Ser Catalunya' després que 'El País' publiqués que el govern espanyol estaria disposat a reduir a la meitat la pena per sedició.

Compromís de Sánchez del 2020

Sánchez dona així viabilitat al compromís que va expressar el gener del 2020, tres mesos després de la condemna del Suprem als líders independentistes, de reformar el Codi Penal per homologar el delicte de sedició i altres preceptes als estàndards europeus.

El ministre de Justícia d'aleshores, Juan Carlos Campo, va treballar durant mesos en la reforma -en paral·lel a la concessió dels indults-, però el govern espanyol va guardar la modificació al calaix argumentant, primer, que era prioritària la sortida de la pandèmia, i després que no hi havia majoria parlamentària per dur a terme la reforma.

El 23 d'octubre 'El País' va publicar que l'executiu espanyol s'obria a una reforma que comportés retallar a la meitat les penes del delicte de sedició, i posteriorment la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va afirmar durant el debat dels pressupostos que el seu executiu portaria al Congrés la reforma. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va recordar que ERC sempre ha dit que "és una bona notícia democratitzar el Codi Penal i que sigui més homologable al que passa a Europa".

Tràmits per a la reforma

El Codi Penal és una llei orgànica, i la seva reforma pot arribar al Congrés de mans del govern espanyol o d'un grup parlamentari. Un cop es presenti el text al Congrés, s'obrirà un tràmit d'esmenes –on els grups poden provar d'introduir modificacions- i posteriorment se sotmetrà al ple.

Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de Podem Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.

Quan entri en marxa, la reforma del Codi Penal s'aplicarà a casos ja jutjats pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d'inhabilitació se'n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.

També afectaria els exiliats. En el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira -que només està processada per rebel·lió- podria obrir la porta al seu retorn, tot i que en els casos de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers clara Ponsatí i Toni Comín independentment del delicte de sedició el Suprem els vol jutjar per malversació, que també té penes elevades. Lluís Puig està processat per desobediència i malversació.

Legislació actual

El delicte de sedició es va introduir al Codi Penal el 1822. Actualment, l'article 544 del Codi Penal tipifica aquest delicte com el que cometen els que "sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".

L'article següent, el 545, estableix que els qui hagin "induït, sostingut o dirigit la sedició, o apareguin en ella com els seus principals autors, seran castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys si fossin persones constituïdes en autoritat. En tots dos casos s'imposarà, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps". Fora d'aquests casos imposa una pena de "quatre a vuit anys de presó, i la d'inhabilitació especial per a càrrec públic per un temps de quatre anys".

Els articles 547, 548 i 549 estableixen que en el cas que la sedició no hagi entorpit de manera greu l'exercici de l'autoritat pública la pena es rebaixa en un o dos graus, igual que per als casos de "provocació, conspiració i proposició per a la sedició".

Desordres públics

L'article 557 sobre desordres públics diu actualment que qui alteri la pau pública amb actes de violència "seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó".

La pena és la mateixa per als qui incitin a fer actes de violència, però s'incrementa a entre un i sis anys de presó si el delicte es du a terme portant una arma o un objecte perillós, quan es posi en risc la vida de les persones, o "quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa". També quan l'autor dels fets utilitzi "la seva condició d'autoritat, agent de l'autoritat o funcionari públic", o quan dugui el rostre tapat.

Els articles annexos també castiguen amb entre tres i sis mesos la pertorbació de la pau pública durant l'ocupació d'un espai públic o provat, i d'entre un i cinc anys de presó per als qui destrueixin o interrompin instal·lacions de telecomunicacions o vies de tren.