Sant Cugat agafa el relleu a Balaguer i es converteix en Capital de la Sardana A l'esdeveniment institucional s'han fet públics els guanyadors dels Premis Capital de la Sardana 2022
Sant Cugat agafa el relleu a Balaguer i és des d'avui Capital de la Sardana 2023. L'alcaldessa, Mireia Ingla, acompanyada dels tinents d'alcaldia de Presidència i Cultura, Pere Soler i Esther Madrona; el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, i el coordinador de la Capital de la Sardana, Víctor Sallés, ha presidit l'acte de Proclamació de Sant Cugat com a Capital de la Sardana 2023. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, Adelaida Moya, a més del paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal.
La jornada s'ha obert amb la proclamació oficial de la mà de Víctor Sallés, coordinador de la Capital de la Sardana i s'ha escenificat l'intercanvi de bandera, de mans del paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal a l'alcaldessa de Sant Cugat, la Sra. Ingla.
Mireia Ingla, alcaldessa: "La sardana és un símbol de catalanitat, de germanor, però també d'aquest Sant Cugat cohesionat, amb identitat pròpia, que tant ens agrada. Per això les sardanes i les cobles omplen molts caps de setmana la plaça d'Octavià, l'epicentre de la ciutat, de la mà de la nostra Entitat Sardanista. La capitalitat ens servirà per mostrar al país la nostra estima per aquesta dansa i s'identifica amb els valors que representa."
Durant 12 mesos, la dansa nacional del país inundarà la programació cultural de la ciutat amb ballades, xerrades, exposicions, aplecs, campionats i propostes per a tots els públics amb una clara vocació d'obrir la sardana al màxim nombre de persones. La imatge de la capitalitat sardanista, de la dissenyadora santcugatenca Jana Martínez, està inspirada en el rosetó del Monestir: un cercle que s'omple de música amb els 12 instruments de la cobla i el lema 'Balles?'.
Xavier Tresserras, president de la Confederació Sardanista: "la capitalitat sardanista no és un seguit d'actes culturals: és un punt de partida per al sardanisme de formar part per sempre de la vida cultural de la població i un llegat per a futures generacions, com han fet ja moltes Capitals de la Sardana prèvies".
El pregó d'inici de la capitalitat ha anat a càrrec del santcugatenc d'adopció d'Artur Regada, contrabaixista de la cobla Contemporània en què ha destacat que s'ha posat el públic a la butxaca amb un emotiu pregó que ha girat al voltant de la música i la cobla.
I tot seguit s'han fet públics els Premis Capital de la Sardana* que arriben a la seva 10a edició. A continuació ha tingut lloc l'estrena de la sardana de la capitalitat, d'Anna Abad interpretada per la Cobla Jovenívola de Sabadell. Després, les entitats de la Coordinadora d'Entremesos han fet una cercavila fins l'Ajuntament on s'ha descobert la placa commemorativa i s'ha fet una mitja ballada de sardanes.
A les 17 h, hi tornarem amb una ballada de sardanes a la plaça de Victòria dels Àngels, i a les 18:30 h s'estrena al Teatre-Auditori 'Coblism 2' de Ralph Dumas, amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i CobosMika Company.
*Premis Capital de la Sardana 2023
En aquest esdeveniment també s'han donat a conèixer els Premis Capital de la Sardana 2023, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. Són els guardons amb més prestigi i reconeixement del món de la sardana.
La Comissió Capital de la Sardana després d'analitzar i de valorar els mèrits i les activitats de tots els proposats, ha decidit atorgar aquest 2023 en les seves dues modalitats Medalles i Premis Capital de la Sardana a les següents persones i entitats:
Medalla al Mèrit Sardanista a Jaume Nonell i Juncosa. En la sardana de competició va ser dansaire de colla, entrenador i cofundador de dues colles infantils.
Va ser el fundador i primer president de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines i també president de l'Associació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí.
És autor o coautor d'una desena de llibres i altres publicacions.
A més, cal assenyalar la seva tasca en altres aspectes com ara en el 1r i 2n Congrés de Cultura Tradicional i Popular, en conferències i debats, com a assessor i coordinador d'algun programa de televisió i com a guionista i presentador de concerts entre altres activitats.
A final de la dècada dels 80 va entrar com a intèrpret de tenora a la cobla orquestra Montgrins i va substituir Martirià Font en la direcció. Ha estat 33 anys en aquesta formació fins que es va jubilar.
Medalla al Mèrit de la Dansa a Tomàs Manyosa i Ribatallada, per la seva trajectòria en favor de la dansa i la música tradicional, respectant-ne sempre el rigor i defensant-ne el concepte. Ha treballat de manera constant, perquè la dansa tradicional s'acompanyés de la música en directe de la cobla.
Ballarí professional, pianista i dansaire d'esbart des de la infància, membre de junta de l'Esbart Sabadell Dansaire i director coreogràfic, artístic i musical en diferents etapes, ha creat diversos entremesos i balls que s'han integrat a la cultura popular de Sabadell i de diverses poblacions vallesanes. Ha participat com a mestre i coordinador de sessions pedagògiques i tallers, tant de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires com de l'Obra del Ballet Popular.
Premi a la dedicació
a M. Antònia Fernàndez i López per la seva activitat sardanista com a monitora de l'ACFB, com a dansaire i membre de junta de l'Agrupació Sardanista Roure i també de Colles Sardanistes de Barcelona en què ha fet tasques de delegada dels concursos de la territorial de Barcelona Ciutat. Ha col·laborat en molts dels actes de la Confederació Sardanista de Catalunya i ha introduït durant cinc anys els programes dels concerts, aplecs i ballades a la base de dades del Portal Sardanista
a Montserrat Mauné i Roca, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres. És filla i neta de compositors de sardanes, Florenci i Carles Mauné, de qui ha posat al dia l'arxiu de les seves obres. El 2017 va ser la responsable de tirar endavant els actes del bicentenari de Pep Ventura i la Capital de la Sardana. Ha posat en marxa, la catalogació i digitalització de l'arxiu del Foment de la Sardana. Ha recuperat sardanes i dades d'autors figuerencs i altres empordanesos. Cal destacar que durant la pandèmia va aconseguir un increment del cinquanta per cent del nombre d'associats de l'entitat.
Premi a la continuïtat
a l'Agrupació Folklòrica Amunt i Crits pels seus 75 anys,
a l'Agrupació Sardanista Roure pels seus 75 anys,
al Grup Sardanista Riallera pels seus 75 anys,
al concurs de Terrassa pels 75 anys del de colles i 50 del de revesses,
a l'Agrupació Sardanista Igualada pels seus 50 anys,
al Foment Sardanista Vendrellenc pels seus 50 anys,
al Grup Sardanista Montserrat pels seus 50 anys,
a l'aplec de Flaçà pels seus 50 anys,
a l'aplec de Llançà pels seus 50 anys,
a l'aplec de Peralada pels seus 50 anys,
a l'aplec de Premià de Mar pels seus 50 anys,
a l'aplec de Terrassa pels seus 50 anys i
al concurs d'Òdena pels seus 50 anys.
Premi a la promoció musical
a AIE, pel seu suport a la música de cobla amb beques per a instruments de cobla al Conservatori de Girona i subvencions a l'edició de la Fonoteca de la Ciutat de Girona, a Sabadell Més Música i al cicle de concerts de l'ACFB entre d'altres.
Premi a la promoció i difusió
al Foment de Girona, per incloure l'ensenyament de la sardana en la proposta cultural que ofereixen al Barri Vell de Girona per fomentar la cultura dels Països Catalans.
Premi a iniciatives renovadores
a The Tyets per combinar el reggaeton amb la sardana en seu tema Coti x coti que té un èxit extraordinari dins i fora del sardanisme.
a Jordi Arbiol i Tormo, per la posada en marxa, gestió i desenvolupament del campionat. revesses per internet Sardanigma.
Premi a Mitjans de comunicació
al diari Segre pels vint-i-cinc anys de la publicació de la pàgina setmanal d'informació sardanista "Sardanejant" amb informació del món de la nostra dansa de les comarques lleidatanes però, sense oblidar altres informacions d'àmbit nacional.
Al programa Renaixença de Ràdio Castellar pels 2000 programes,
al programa Tot Sardana de Ràdio Estel pels 1500 programes.
Premi a la recuperació històrica a l'ACSTELL pel projecte Sardanistes de Ponent per recuperar i preservar la memòria de sardanistes veterans del món de les colles.
El lliurament d'aquests premis tindrà lloc el dia 16 de desembre al Teatre-Auditori Sant Cugat
Capital de la Sardana
La Capital de la Sardana és una iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya que és esdeveniment de referència obligada durant tot un any, un espai on conviuen la festa, la tradició i el vessant crític i cultural pel món de la sardana i la dansa catalana. També és un punt de trobada no només pel sardanisme, sinó obert a tothom a múltiples activitats que giren al voltant d'aquesta cita.
En aquest sentit, compta amb una programació continuada durant tot un any, que ofereix diversos grans esdeveniments lligats al món de la sardana per fer participar el públic sardanista i no sardanista. La idea és esdevenir també en un pol d'atracció cultural, turístic i econòmic perquè sigui una excel·lent oportunitat per dinamitzar i rellançar la projecció de la seu que acull aquest magne esdeveniment.
La seva intenció és impactar directament sobre la societat actual, no només com una activitat sardanista per part de tots els seus registres, sinó també com un esdeveniment cultural i festiu.
Per això, la Capital de la Sardana té assignats uns grans esdeveniments que suposen una important mobilització dins del col·lectiu. Entre d'altres, es concreten la Presentació de la Guia Sardanista d'Aplecs i Concursos, la Festa de Cloenda del Campionat de Catalunya de les colles sardanistes, un concurs de sardana esportiva i la Trobada de Centres Cívics de la Generalitat de Catalunya.
Sobre la Confederació Sardanista de Catalunya
La Confederació Sardanista de Catalunya és una entitat de 3r nivell que aglutina un doble vessant: totes les federacions sardanistes territorials de Catalunya i el Rosselló i totes les organitzacions dels diversos actors sardanistes: cobles, colles i associacions.
La Confederació Sardanista de Catalunya és el punt culminant d'un procés per tal d'unificar totes les expressions i entitats sardanistes sota una figura que eviti duplicacions. És l'interlocutor únic per a l'administració pública per a grans temes sardanistes d'àmbit nacional i promociona, difon i defensa la sardana.
