S'estrena la sardana Aurembiaix d'Urgell' en el marc de l'Aplec de les Franqueses
Balaguer ja compta amb una nova obra al seu patrimoni musical. Es tracta de la sardana 'Aurembiaix d'Urgell', del compositor Joan Moliner, que s'ha estrenat aquest diumenge en el marc de l'Aplec de les Franqueses.
La sardana ha estat ballada pel públic assistent a l'aplec després que el paer en cap, sr. Jordi-Ignasi Vidal fes lliurament de les partitures al sr. Joan Farreny, de la Cobla Tàrrega, formació musical encarregada de la primera interpretació.
L'estrena de la sardana ha estat una iniciativa de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana, que va contactar amb el compositor el gener passat, coincidint amb el concert de Reis. Joan Moliner va ser un dels guanyadors de la nit, arribant a la final del certament de composició musical per triar la sardana oficial de la capitalitat, i guanyant el premi de votació popular.
La sardana s'ha estrenat en la ballada de la tarda de l'Aplec de els Franqueses, una ballada que també ha servit per inaugurar com a zona de ball de sardanes l'anomenada 'esplanada de la sardana', una àmplia zona del Parc de les Franqueses que és coneguda per albergar un monument a la sardana, però on fins a l'Aplec d'enguany no s'hi havia programat cap ballada de sardanes.
Aurembiaix d'Urgell va ser una comtessa d'Urgell de començaments del segle XIII. Considerada la darrera comtessa de la primera dinastia dels Urgell, descendent directa de Guifré el Pilós. Aquesta noble balaguerina va lluitar per fer prevaler els seus drets sobre el comtat, davant dels intents de prendre-li dels vescomtes d'Àger, els Cabrera. I va mantenir una estreta relació amb el rei Jaume I el Conqueridor, que la va ajudar en aquest conflicte.
La tria de l'emplaçament es deu al fet que va ser durant el comtat del seu pare, el comte Armengol VIII, quan es començarien les obres de construcció del Monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, sota la iniciativa de l'àvia de l'Aurembiaix, la comtessa Dolça, poc després d'enviudar.
El Monestir de les Franqueses va ser un important cenobi femení, que va tenir la seua etapa d'esplendor durant els segles XIII i XIV. Va entrar en un important declivi a partir de la supressió del Comtat d'Urgell. I a finals del s. XV es va transformar en un priorat masculí vinculat a Poblet. A partir del 1700 el monestir perdrà la seva funció religiosa, en ser adquirit per la família Portolà, mantenint els usos agraris vinculats a les terres del seu voltant fins que el 2001 la Fundació Identirama n'adquireix la propietat i s'inicia l'etapa actual de recuperació de l'espai i restauració del monument.
