Unió de Pagesos engega la campanya 'Pagesia o foc' per exigir canvis estructurals al sector. S'han fet actes simultanis a set poblacions del país per demanar, entre altres, una compensació de fins a 6.000 euros

Unió de Pagesos ha presentat aquest dilluns la campanya 'Pagesia o foc' per exigir canvis estructurals per al sector. El sindicat ha presentat la campanya de manera simultània a set localitats del país on s'ha llegit un manifest. Entre d'altres, reclamen "preus justos" per a la pagesia, ajudes per garantir el relleu generacional i una compensació per al pagès de fins a 6.000 euros l'any per la tasca que fa i la seva contribució a l'equilibri territorial. Un dels actes s'ha fet nucli de Maians (Bages) on els participants han desplegat una pancarta amb el lema 'Pagesia o foc'. Els actes han comptat amb la participació de 200 representants del sindicat. El manifest es tanca amb la frase: "O es posa la pagesia al centre, o aquest país cremarà".

Unió de Pagesos ha fet aquest dilluns set actes reivindicatius simultanis, un a cada vegueria de Catalunya, per reclamar "canvis estructurals" per al sector agrari i que aquests es facin "de manera urgent". Les accions s'han fet als Gallecs -un espai rural comprès entre Mollet del Vallès i Parets-, la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Reus (Baix Camp), Maians (Bages), Lleida, Mas de Barberans (Montsià) i Vilablareix (Gironès). Les accions han consistit en el desplegament d'una pancarta amb el lema 'Pagesia o foc' i en la lectura d'un manifest.

Una de les accions reivindicatives s'ha dut a terme al nucli de Maians (Castellfollit del Boix, Bages), que ha aplegat representants del sindicat a la Catalunya Central. El coordinador d'Unió de Pagesos a l'Anoia, Joan Vidal, ha defensat en declaracions a l'ACN que "cal implementar un seguit de mesures dràstiques i estructurals si volem realment que la pagesia continuï viva al territori i que tinguem un país endreçat". "Un 4% dels caps d'explotació tenen menys de 35 anys. Això ja ho diu tot de com està l'ofici", ha lamentat Vidal.

El document elaborat pel sindicat agrari interpel·la les administracions perquè posin la pagesia al centre de l’acció política amb fets: "Sense pagesia no hi ha país. Sense pagesia el bosc crema, el territori s'abandona i el futur se'n va en orris". La d'aquest dilluns és la primera acció de la campanya 'Pagesia o foc' i l'objectiu és fer-ne més per tot el territori, tot i que el sindicat no ha volgut descobrir quines seran.

Una prima per al pagès de fins a 6.000 euros

El manifest elaborat per Unió de Pagesos se centra en cinc eixos. Un dels més destacats és la proposta que les administracions treballin per articular una prima -una mena de compensació- de fins a 6.000 euros anuals per als pagesos. L'objectiu d'aquesta compensació és que, d'una banda, es vegi compensada la seva tasca i, de l'altra, que es recompensi la feina que fa el pagès "pel manteniment del paisatge i l'equilibri territorial" del país.

Sobre la manca de relleu generacional, el sindicat adverteix que el camp s'està quedant sense joves. "Només un 4% dels caps d'explotació té menys de 35 anys, mentre que més del 40% ja ha passat dels 65 anys. Això és un crit d'alarma", lamenten. Per això, demanen que arribin més ajudes i que "es faciliti l'accés a la terra" perquè els joves puguin començar. A més, creuen que calen més mesures perquè les noves generacions tinguin un futur viable al camp, a banda de les que ja s'han aconseguit com l'augment de la prima base de la incorporació de joves -dels 22.000 als 30.000 euros- i l'activació d'un ajut de cara el 2026 per als pagesos que cedeixin les terres als joves.

D'altra banda, també reclamen "preus justos" per al sector i que, com a mínim, se'ls pagui pel que costa produir. "S'ha de pagar el cost efectiu de producció i aquest cost inclou la feina de tota la família pagesa", asseguren. En aquest sentit, demanen als governs que "facin complir la llei" i que ningú "es faci ric a costa" dels pagesos. També reclamen que les pràctiques deslleials i els abusos siguin sancionats i que els observatoris de preus serveixin "per garantir la transparència".

En quart lloc, el sindicat demana el reconeixement dels agricultors professionals. Lamenten que la necessitat cada vegada més gran de contractar mà d'obra assalariada i l'augment dels salaris no agraris han fet que "moltes famílies pageses hagin perdut la consideració d'Explotació Agrària Prioritària i, per tant, la preferència en molts ajuts". El sindicat considera que no és just i proposa crear una normativa catalana que garanteixi l'equiparació de drets de la pagesia professional amb els drets que té una Explotació Agrària Prioritària.

Finalment, en l'àmbit dels drets socials, l'organització agrària demana que es millorin les prestacions socials que rep la pagesia i que cap pensió estigui per sota del salari mínim. També reclamen que es reconegui la duresa de les feines del camp amb la jubilació anticipada. En aquest sentit, Unió de Pagesos lamenta que amb el nou sistema que els ha imposat la Seguretat Social experimentaran caigudes d'entre el 32% i el 44% en viudetat, incapacitats i jubilació.

Un país "altament vulnerable" als incendis

Amb el lema 'Pagesia o foc', el sindicat Unió de Pagesos ha volgut llançar un doble missatge. D'una banda, que sense pagesia el país es crema, ja que es torna altament vulnerable als incendis. De l'altra, també vol ser un "cop de puny sobre la taula' per reclamar als governs que posin la pagesia al centre de les seves polítiques.

De fet, l'acte reivindicatiu de Maians s'ha fet en una zona que ha patit dos grans incendis forestals. Un l'any 1986 i el més recent l'any 2015, quan es van cremar 1.300 hectàrees -la majoria forestals- a les comarques de l'Anoia i el Bages. Per això, els pagesos de la Catalunya Central han reclamat també que es facin polítiques públiques que "garanteixin una gestió forestal activa i sostenible, amb pressupostos estables i suport real als propietaris, pagesos i ramaders que en tenen cura cada dia". En aquest sentit, han reclamat augmentar el pressupost que es destina a prevenció d'incendis, però també una modificació de les normatives urbanístiques que, segons denuncien, "prohibeixen la gestió i condemnen el bosc a ser cendra".