Aquesta tarda ha tingut lloc a la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer la xerrada 'Aloma. Una novel·la posada al dia' a càrrec d'Anna Maluquer. Divendres s'oferirà l'espectacle 'El jardí de la memòria'
Anna Maluquer va néixer el 1963.
Vinculada des del naixement a Cabrera de Mar, el 1996 va marxar a viure a Folgueroles, on va obrir-hi un restaurant. Allà va trobar-se amb Jacint Verdaguer i un ambient propici al desenvolupament de la seva feina com a poeta i rapsoda que ja no ha abandonat. Condueix rutes literàries arreu del territori català, ha realitzat recitals amb la JONC, el Cor de Cambra del Palau de la Música, amb Oriol Romaní, Marc Egea, Josep M. Cols, Àngel Pereira... Té diversos llibres publicats –entre ells La patètica poemàtica– i tres CD's enregistrats, dos amb la Big Bang Valona i un sobre textos de Joan Vinyoli amb Marc Egea. Ha participat en festivals com Poesia i a Caldes d'Estrac, Espais de Poesia a Alella, al Barribrossa i al Festival de poesia de Barcelona, entre d'altres d'internacionals.
Neus Real a la revista digital Visat.cat ens explica molt bé quins canvis hi va haver en la segona edició de la novel•la publicada l'any 1969:
L'abril de 1936, Mercè Rodoreda acaba la primera versió d'Aloma. L'obra, que no es publica fins al 1938 —i amb algunes modificacions suggerides per veus crítiques de pes un cop obtingut el Premi Joan Crexells de 1937—, suposa un primer punt d'arribada del procés que l'autora havia iniciat el 1932. Mitjançant una novel•la psicològica centrada en la qüestió de la sexualitat i protagonitzada per una jove barcelonina —situant-se en plena modernitat literària tant des del punt de vista temàtic com formal i responent als reclams crítics del moment, doncs—, Rodoreda ofereix un producte aconseguit i efectiu en termes narratius i culturals. El llibre satisfà els crítics més exigents i és un èxit de vendes malgrat les circumstàncies excepcionals que imposa la guerra. I és que Aloma representa la crisi de valors de l'època a través d'una figura i un marc ben reconeixibles: una noia de divuit anys, ingènua i imitadora de les dones modernes del cinema, que viu en un barri de la Barcelona republicana anterior a la guerra i posterior als Fets d'Octubre de 1934.
La primera Aloma, com a bona filla del seu temps, està molt lligada al context literariocultural dels anys trenta. Quan Rodoreda decideix recuperar-la per a les Obres completes, en la segona meitat dels anys seixanta, la sotmet a una revisió implacable que elimina totes les traces d'aquest lligam. L'autora es troba en un moment creatiu diferent, té altres interessos literaris i ha guanyat molt en ofici. Des d'aquesta posició, entre 1967 i 1968 esborra els elements més clarament vinculats a la realitat cultural i sociopolítica del període republicà, reforça el component líric i simbòlic del text i en nodreix al màxim l'aspecte de novel•la sobre la condició humana. El resultat és una narració que ja no remet a unes circumstàncies i a un espai concrets, sinó que explica una història molt més genèrica, l'interès de la qual rau en l'experiència de la protagonista. Ja no té importància (ni cal, gairebé) que sigui una jove de la Barcelona dels anys trenta. Les arrels de l'obra de 1938 i el sòl al qual s'agafaven constitueixen un món desaparegut a causa de la victòria franquista i la imposició d'una dictadura fèrria durant quatre dècades.
