El preu mitjà del sòl urbà puja un 5,6% al segon semestre a Catalunya fins als 185,8 euros per metre quadrat. Barcelona és la segona demarcació amb preus més cars 424 /m2 després de Madrid 464 . Lleida, la mitjana 101
El preu mitjà del sòl urbà ha pujat un 5,6% al segon trimestre a Catalunya respecte al mateix període de l'any passat i se situa en 185,8 euros per metre quadrat de mitjana, segons dades d'aquest dilluns del Ministeri de Foment. La variació trimestral del preu del sòl urbà a Catalunya també ha augmentat un 6,9%. Barcelona és la segona província de l'Estat on es registren els preus més cars dins els municipis de més de 50.000 habitants amb 424,7 euros per metre quadrat després de Madrid (464,3 euros per metre quadrat). En el conjunt de l'Estat, el preu mitjà del metre quadrat es va incrementar al segon trimestre un 0,9% i es va situar en 164,5 euros. En comparació amb el trimestre anterior, el preu mitjà del metre quadrat estatal va pujar un 0,3%.
Als municipis de més de 50.000 habitants, el preu mitjà del metre quadrat ha caigut un 7,9% en relació al segon trimestre del 2018 després de situar-se en 268,8 euros per metre quadrat. Els preus mitjans més elevats dins dels municipis de més de 50.000 habitants es van registrar a les demaracions de Madrid (464,3 euros/m2 ), Barcelona (424,7 euros/m2), les Illes Balears (395,9 euros/m2) i Córdoba (322,6 euros/m2). D'altra banda, els preus mitjans més baixos es van donar a les províncies de Toledo (72,5 euros/m2), Zamora (97,6 euros/m2) i Corunya (101,1 euros/m2).
La mitjana de preu del metre quadrat de sòl urbà venut en el segon trimestre a la ciutat de Barcelona va ser de 424,7 euros, cosa que suposa l'11,8% menys que en el primer trimestre i el 6,6% menys que en el mateix període de l'any passat, segons les xifres publicades per Foment. A la ciutat de Madrid, el preu s'ha situat en el mateix període en 464,3 euros, amb una caiguda intertrimestral del 8,7% i un descens del 8,9% en comparació amb l'any passat.
Barcelona
Per demarcacions catalanes, el preu al territori de les comarques barcelonines es va situar en 226,1 euros amb una caiguda del 5% del valor del metre quadrat en relació amb el primer trimestre i un descens també de 5% en comparació amb el mateix període de l'any passat.
Girona
A les comarques gironines, les operacions de venda de sòl urbà es van situar en 160 euros el metre quadrat en el segon trimestre, cosa que suposa un augment de l'11,7% en relació al primer trimestre i un increment de l'11,8% en relació al segon trimestre de l'any passat.
Lleida
A Lleida, la mitjana de preu es va situar en 101,7 euros el metre quadrat, un 6,3% menys en termes trimestrals i un 5,9% més en termes anuals.
Tarragona
Finalment a Tarragona, la mitjana de preu del metre quadrat de sòl urbà es va situar en el segon trimestre en 102,5 euros, 4,1% més que el primer trimestre i un 12% menys que el segon trimestre del 2018.
Les transaccions immobiliàries cauen un 38,4% en el segon trimestre en relació al 2018
Pel que fa a les transaccions immobiliàries, el nombre total d'operacions realitzades a Catalunya va ser de 638 durant el segon trimestre d'aquest any. Això representa un descens del 8,5% en comparació amb els primers tres mesos de 2019 i una caiguda del 38,4% en relació al mateix període de l'any passat. Arreu de l'Estat, el nombre de transaccions realitzades durant el segon trimestre va ser de 3.638, un 23,3% menys que al primer trimestre i un 38,4% menys que al segon trimestre de 2018, quan es van transmetre 5.817 solars.
Segons la grandària del municipi, als més petits de 1.000 habitants es van realitzar 250 transaccions, un 39,6% menys que al mateix trimestre de l'any anterior; als municipis entre 1.000 i 5.000 habitants es van vendre 714 solars, que suposa un descens del 31,9% en taxa interanual; als municipis entre 5.000 i 10.000 habitants, el nombre de transaccions va ser de 583, un 43,8% menys que al mateix trimestre de l'any passat, i en aquells municipis d'entre 10.000 i 50.000 habitants, les transaccions van ascendir a 1.217, una caiguda del 38,4% interanual.
Finalment, als municipis de més de 50.000 habitants, el nombre de solars venuts va ser de 874, un 34,8% menys que el segon trimestre del 2018.
La superfície transmesa al segon trimestre de 2019 va ascendir a 5 milions de metres quadrats per un valor de 594,6 milions d'euros. Respecte al segon trimestre del 2018, les variacions interanuals representen un 42,2% menys de superfície transmesa i un 41,9% menys del valor.
D'altra banda El Banc d'Espanya ha destacat un "notable dinamisme" del mercat immobiliari als països de l'eurozona amb "alces sostingudes" dels preus en molts països i ha recomanat "sotmetre'l a vigilància". Segons consta en un informe del banc, aquesta vigilància és encara més recomanable tenint en compte el context actual de tipus d'interès reduïts. El Banc ha afegit que aquesta vigilància està justificada per l'"estreta vinculació" amb els cicles econòmics i de crèdit i les seves implicacions socials. El preu de l'habitatge va créixer un 4% interanual en el primer trimestre del 2019, xifra que reflecteix una "lleugera desacceleració", ja que el 2018 va ser del 4,8%.
El creixement del preu va ser del 9% a Portugal, del 8% als Països Baixos i Eslovènia i del 7% a Alemanya i l'Estat espanyol. En canvi, a Irlanda o Àustria es va quedar en el 4%, després que el 2018 van ser del 10% i el 7%, respectivament. Itàlia és l'únic país de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) en el que preu de l'habitatge va registrar una caiguda, del 0,8% concretament.
Si es pren com a referència una perspectiva temporal més àmplia, s'observen situacions clarament diferenciades entre països. Així, en Itàlia, l'Estat espanyol, els Països Baixos, Irlanda i Grècia, el preu de l'habitatge va registrar una caiguda del 40% en termes reals entre 2014 i 2016. Després d'aquest ajustaments, els preus es van estabilitzar a Grècia i Itàlia, mentre que a l'Estat espanyol, els Països Baixos i Irlanda van tornar a agafar una tendència alcista, particularment intensa a Irlanda.
En canvi, hi ha un altre grup de països, entre els que se situa França, Bèlgica i Luxemburg; els preus han assolit nivells molt elevats. Un tercer grup, entre els que hi ha Alemanya, Àustria i Portugal, la revalorització de l'habitatge des del 2014 no va estar precedida per fortes pujades abans de la crisi.
Seguint diversos anàlisis, el Banc d'Espanya estableix que el preu de l'habitatge en alguns països "presenta signes de sobrevaloració respecte als seus nivells d'equilibri". En el cas de l'Estat espanyol, les estimacions de l'organisme estableixen que "el preu de l'habitatge no està, de mitjana, allunyat del seu valor d'equilibri".
L'informe també s'atura en el creixement del crèdit hipotecari, que és "més moderat" que el sorgit per les pautes històriques passades.
