Entitats lingüístiques d'arreu de l'Estat reclamen 'compromisos reals' per garantir els drets 'de tota la ciutadania'. Presenten a Madrid el manifest 'Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia'
Per
Ràdio Balaguer
528 visites
Entitats lingüístiques de Catalunya, Galícia, País Basc, País Valencià, Astúries, l'Aragó i la Vall d'Aran han reclamat aquest dimarts als partits que obtinguin representació al Congrés dels Diputats en les eleccions del 10 de novembre "compromisos reals i efectius" per garantir els drets en matèria de llengua "de tota la ciutadania". Vuit entitats han presentat a Madrid un manifest sota el títol 'Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia' on, entre d'altres qüestions, mostren la preocupació per les manifestacions d'alguns partits a l'entorn de possibles vulneracions d'aquests drets dels parlants de llengües "que no són el castellà" en cas d'arribar al poder.
Les entitats, entre les quals Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural o Acció Cultural del País Valencià, han consensuat un document que recull quatre premisses i sis compromisos, a partir del convenciment que el castellà i la resta de llengües pròpies de l'Estat estan "en desequilibri".
Per això opinen que de cara a "aconseguir la igualtat, la llibertat i la democràcia", cal reconèixer els mateixos drets i deures, contractar personal capacitat en les llengües pròpies; normalitzar-ne l'ús a l'Administració de Justícia o "acabar amb la imposició que mitjançant la llei es fa del castellà".
Segons les entitats signants del manifest, la "imposició" que existeix de la llengua espanyola repercuteix en la impossibilitat de fer tràmits obligatoris en un altre idioma que no sigui aquest. També afirmen que es neguen beques i ajuts si els documents no es presenten en castellà. I recorden que el Consell de Ministres del Consell d'Europa "ha reconegut en diverses ocasions" que "és necessari" canviar la legislació del poder judicial per garantir el dret de tutela efectiu dels qui parlen llengües que no són el castellà.
"Establir que els parlants d'una llengua tinguin garantits tots els drets a tot el territori i els de les altres no els tinguin ni al territori on la seva llengua és pròpia és una forma de supremacisme", ha opinat Francesc Marco, de la Plataforma per la Llengua, que ha alertat que els discursos d'alguns partits "reclamen reduir encara més els drets dels parlants".
