Lleida registra 31 vulneracions de drets de persones amb discapacitat l’any 2024, 3 de les quals a la comarca de la Noguera. Els casos identificats, 16 més que l’any anterior, han afectat sobretot el dret a l’accessibilitat i a la mobilitat i el transport

La demarcació de Lleida Lleida va registrar l’any 2024 un total de 31 vulneracions de drets de les persones amb discapacitat, 16 més que l’any 2023, segons l’informe elaborat per la Federació ECOM, amb la col·laboració d’ASPID. El àmbits on s’han produït les vulneracions han estat principalment els de l’accessibilitat (36%) i la mobilitat i el transport (23%), i també en els de protecció social (6%), habitatge (6%), salut (6%), treball (6%), participació en activitats culturals, de lleure i esportives (6%), dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat (6%) i educació (3%).

Aquestes dades han estat presentades per Bibiana Bendicho, presidenta d’ASPID i vicepresidenta d’ECOM; Katixa Mujica, gestora de l’Informe Radar d'ECOM; i Jordi Corpas, tècnic d’accessibilitat i defensa drets d'ASPID, a Sandra Marco, diputada d'Igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida en el decurs de la reunió celebrada avui dijous a l’ens provincial.

ASPID, entitat de referència lleidatà en l’àmbit de la vulneració dels drets de les persones amb discapacitat, ha participat a través de l'Espai de Defensa de Drets Montse Bertran en l’elaboració d’aquest informe. Cal recordar que l’Espai de Defensa de Drets Montse Bertran, destinat a atendre les persones amb discapacitat que han experimentat una vulneració dels seus drets o s'han vist exposades a situacions que els posen en perill, compta amb el suport del Col·legi de l'Advocacia de Lleida.

En l’àmbit de l’accessibilitat, les principals categories on s'han registrat més casos són urbanisme i espais públics, categoria molt vinculada a l'edificació general, on encara s'han registrat edificacions d’administracions públiques que incompleixen la normativa d’accessibilitat; i la categoria d’oci (parcs infantils no accessibles amb sorra no compactada; locals d'oci no accessibles i espais de concert no accessibles), així com barreres arquitectòniques als centres educatius i a l'àmbit de la restauració.

Quant a la mobilitat i el transport, són constants les dificultats per accedir a estacions i mitjans de transport, especialment pel que fa a les estacions de tren. El mal ús de l’aparcament reservat (sovint ocupat per persones sense discapacitat), l’actitud discriminatòria (no es concedeix una plaça d’aparcament reservada a una persona amb un 77% de discapacitat i mobilitat reduïda reconeguda) i problemes amb el taxi adaptat (amb casos en que no és possible accedir-hi) constitueixen la segona categoria d’aquest àmbit amb més incidència de vulneracions.

Agents vulneradors, espais, gènere, denúncies i geografia de les vulneracions

De les 31 vulneracions detectades a la demarcació de Lleida, el 77% (24 casos) ha tingut com a principal agent vulnerador l’Administració pública, seguida del personal d’empresa privada, amb el 16% (5), i de particulars, amb el 6% (2).

Els principals llocs on s’han produït vulneracions han estat els espais i les instal·lacions públiques (edificis d’atenció presencial, pàgines web i plataformes telemàtiques existents), amb el 71% (22) dels casos. En canvi, els espais on menys vulneracions s’han detectat han estat els privats.

Per gèneres, la majoria de les vulneracions registrades a Lleida corresponen a dones, concretament 23 (el 74%), mentre que entre els homes se n’han registrat 8 (un 26%).

El 58% (18) de les persones no han fet denúncia, mentre que el 42% (13) si ho han fet, dada que suposa un augment de 15 punts percentuals respecte l’any anterior. No obstant això, només el 3% diu que la denúncia ha solucionat la situació denunciada. El principal motiu per no denunciar és la creença generalitzada que fer-ho no serveix per a res.

Geogràficament, el 64% de les denúncies es concentren al Segrià (un 58% a Lleida ciutat), el 10% a la Noguera, el 19% a l’Urgell, el 3% al Pla d’Urgell i un 3% en altres indrets.

Solucions proposades

Entre les línies d’actuació proposades, es consigna la necessitat de dissenyar polítiques públiques que contemplin la diversitat, considerant que en un 77% dels casos l’Administració Pública és el principal agent vulnerador; de garantir l’execució efectiva de la legislació relacionada amb els drets de les persones amb discapacitat i de preveure mecanismes sancionadors eficaços en els casos d’incompliment legal, i d’incrementar els pressupostos destinats a les polítiques socials per als propers anys.

També es proposa promoure polítiques que tinguin en consideració les necessitats, demandes i especificitats de les dones i les nenes amb discapacitat, i desenvolupar i aplicar les polítiques i estratègies públiques que comptin amb la participació activa de les persones amb discapacitat física i/o orgànica, així com de les entitats que les representen.

Més de 350 vulneracions a Catalunya

La cinquena edició del Radar ECOM ha detectat i analitzat a Catalunya un total de 352 vulneracions, essent els més vulnerats el dret a la mobilitat i el transport (18%), el dret a l’accessibilitat (16%) i el dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat (14%). L’anàlisi ha constatat que el principal agent vulnerador ha estat l’Administració Pública (75%) i que les dones són les que han rebut més vulneracions (el 61%). Barcelona és la província on més vulneracions s’han detectat (el 69%).

De les 352 vulneracions, només 98 han estat denunciades, principalment per la mencionada creença generalitzada que denunciar no serveix per a res. Aquest fet palesa que la infradenúncia és una problemàtica que es manté.

Resum dels darrers 5 anys a Catalunya

Globalment, en aquests cinc anys d’elaboració de l’informe, s’han detectat a Catalunya un total de 1.307 vulneracions, destacant com a més vulnerat el dret a la mobilitat, el transport i el dret a l’accessibilitat, un dret sense el qual les persones amb discapacitat han de renunciar a molts altres drets.

Per gènere, la majoria de les vulneracions registrades afecten a dones, que representen més del 50% del total, per la qual cosa es reivindiquen polítiques de gènere que atenguin les necessitats i especificitats de les dones i nenes amb discapacitat.

Geogràficament, la província de Barcelona es la que registra més casos de drets vulnerats de persones amb discapacitat.

D’altra banda, en aquest lustre només el 21% de les persones afectades han fet una denúncia, i només el 5% ha vist solucionada la problemàtica. Reiteradament, el principal motiu de no denunciar és la creença generalitzada que no serveix per a res. La conclusió és que cal revertir aquesta situació, motivada en bona part pel fet que és molt difícil visibilitzar i conscienciar sobre les vulneracions i discriminacions que reben les persones amb discapacitat, establint polítiques preventives davant aquesta manca de denúncies.

Durant aquest període de cinc anys ha quedat palès que els tres agents que més han vulnerat drets són, en primer lloc, l’Administració Autonòmica, seguida de l’Administració Local i, finalment, el personal de l’empresa privada, que inclou tant càrrecs directius com companys i companyes de feina.

La Federació ECOM, la màxima representant del col·lectiu de persones amb discapacitat a Catalunya, aglutina actualment 116 entitats de persones amb discapacitat física i/o orgànica de tot Espanya, unes 94 de les quals de Catalunya. La federació defensa l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat física per assolir la plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida, i treballa per enfortir el sector associatiu de la discapacitat física a través de la participació, la representació i l’empoderament del col·lectiu.