La Federació ALLEM avalua la greu afectació de la pandèmia en els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual de la província de Lleida. La pandèmia ha afectat greument al col·lectiu i als serveis socials de suport

La Federació ALLEM avalua l'impacte de la Covid-19 en la vida de les persones amb discapacitat a les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran. 

La Federació ALLEM avalua la greu afectació de la pandèmia en els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual de la província de Lleida.

El 8% de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb problemes de salut mental i el 12% dels professionals de suport de les entitats d'ALLEM han passat la Covid-19 durant el 2020. 

Les persones amb discapacitat, les seves famílies, i els i les professionals de suport han seguit endavant amb resistència i resiliència. La vacunació fa possible un progressiu retorn a la 'normalitat', amb canvis i transformacions importants que han vingut per quedar-se.

La Federació ALLEM, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Lleida, avalua un any després de l'inici de la pandèmia, què ha suposat l'arribada de la Covid- 19 per a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i com ha impactat en la seva vida i els seus drets. La federació recull les xifres i els fets més destacats amb l'objectiu de conèixer l'impacte de la Covid-19 en el sector i valora positivament l'arribada del vaccí per poder tornar a la "normalitat" i afrontar amb serenitat la nova realitat post Covid-19.

En aquest sentit, i fent una anàlisi molt detallada i en profunditat, la Federació catalana DINCAT, amb el suport de La Fundació 'La Caixa', ha publicat recentment el Llibre Blanc 'L'impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament". Aquest informe recull les dades i aportacions de les entitats associades, també de les comarques lleidatanes. I en ell es constata el que també alerta Nacions Unides; La crisi mundial de la Covid-19 està aprofundint les desigualtats preexistents i l'exclusió dels col·lectius més vulnerables i està fent més evident la necessitat de treballar en la inclusió de les persones amb discapacitat.

Un any amb la Covid-19. Resistència, resiliència i transformació

Les persones amb discapacitat, les seves famílies, i els i les professionals de suport, han estat un punt cec en la gestió inicial d'aquesta crisi. Transcorregut un any, visibilitzem l'enorme esforç que totes elles han fet per tirar endavant, protegint la salut de les persones i transformant els serveis socials de suport.

Els primers mesos van ser molt durs. Es van tancar els serveis per infants, les escoles d'educació especial i els serveis d'atenció diürna. Els i les professionals de suport es van 'reinventar' setmana a setmana, gestionant el risc i la por. Es van continuar prestant tots els suports possibles a les persones amb discapacitat de totes les edats, i a les seves famílies, amb atenció directa als domicilis o atenció telemàtica, amb sortides terapèutiques o creant possibles serveis de suport com a alternativa.

Els serveis d'habitatge van passar a ser serveis de 24 hores i sense EPIS suficients. Les normatives amb les mesures de prevenció inicials, estaven lògicament pensades per residències d'avis, i no contemplaven l'especificitat de la discapacitat. En molts casos van resultar de difícil aplicació als serveis socials d'habitatge de persones amb discapacitat, i provocaven greus problemes de tipus psicològic, emocional i de gestió dels serveis.

Per poder fer-hi front, a les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, ha estat essencial la col·laboració estreta entre les entitats socials de la discapacitat, amb les àrees bàsiques de salut, el servei d'epidemiologia i els serveis territorials del Departament de Salut i el Departament d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Fem explícit un agraïment sincer als i les professionals de l'àmbit de la salut i dels serveis socials que feu possible aquesta col·laboració, imprescindible.

A partir del maig i fins al setembre 2020, amb el des confinament progressiu per la ciutadania en general, la situació de les persones amb discapacitat era desconeguda. El que estava passant és que les mesures de protecció enfront del contagi per la Covid-19 implicaven que moltes persones amb discapacitat, usuàries de serveis socials d'habitatge, continuessin tancades als serveis. No podien sortir, ni anar a treballar, ni anar als serveis d'atenció diürna, que encara estaven tancats. Tampoc podien sortir per retrobar-se amb la família o els amics, ni per fer activitats esportives o de lleure.

Des del col·lectiu, federacions, entitats, famílies i les mateixes persones amb discapacitats, van buscar totes les vies possibles per poder revertir la situació, buscant equilibris entre la protecció de la salut física i el benestar emocional, evitant la vulneració de drets fonamentals i denunciant les situacions de discriminació. Els equips de professionals dels diferents serveis de suport, van incrementar els esforços per trobar alternatives per les persones, cas per cas, d'acord amb les seves necessitats.

Les normatives específiques per als serveis d'habitatge i atenció diürna per persones amb discapacitat es van publicar al juliol i a l'agost 2020. Implicaven mantenir encara restriccions importants per protegir la salut i constituir grups bombolla reduïts i estables, en els que no es podien retrobar persones dels serveis d'habitatge, amb persones treballadores de Centre Especial de Treball o de serveis d'atenció diürna.

Els professionals dels serveis diürns tancats, havien estat treballant als domicilis o amb suports telemàtics per a seguir oferint, en la mesura del possible, l'atenció necessària a les persones i famílies. I a partir del juliol, aquests serveis van anar reobrint per poder acollir novament a tots els usuaris al setembre. L'adaptació a les restriccions imposades per la Covid-19 va implicar treballar amb grups reduïts i buscar nous espais i activitats diferents.

Aquesta situació ha estat una oportunitat per avançar en un procés de transformació dels serveis, d'acord amb el model d'atenció centrada en les persones, que ja estava en marxa abans de la pandèmia. Ha provocat l'apropament dels serveis a les persones i famílies, d'acord amb les seves demandes concretes, cas per cas, anant als seus municipis, amb flexibilitats horàries, i participant de les possibilitats d'activitat existents a la comunitat, ampliant els suports fora dels espais habituals.

Però també ha implicat un esforç econòmic i de gestió d'equips molt important per les organitzacions i entitats prestadores d'aquests serveis transformats, que en molts casos han hagut de fer front a noves despeses per contractació de professionals i lloguer de nous espais, no sempre disponibles amb caràcter públic o amb lloguer reduït.

Malauradament, les entitats han hagut d'assumir els sobre costos derivats de la pandèmia. Des de DINCAT, tot el sector, seguim reclamant que és de vital importància que l'administració pública assumeixi la despesa d'EPIS dels serveis socials públics per la discapacitat, des de l'inici de la pandèmia i mentre hàgim de seguir convivint amb la Covid-19.

Les escoles d'educació especial van obrir al setembre, com totes les escoles. L'educació presencial per als nens i nenes amb discapacitats és essencial. I els serveis de suport psicològic per als infants també van tornar a ser presencials.

Tanmateix, els serveis de suport per a les activitats culturals, de lleure i esportives, continuen estant greument afectats per les restriccions Covid-19. I cal tenir en compte que per la majoria de persones amb discapacitat aquestes activitats són bàsiques, imprescindibles pel seu desenvolupament i benestar emocional.

L'impacte de la Covid-19 en les persones amb discapacitat intel·lectual, en xifres

La pandèmia ha afectat greument als serveis socials de suport per la discapacitat intel·lectual de les comarques lleidatanes i als Centres Especials de Treball.

Durant l'any 2020, als diferents serveis socials de suport de les entitats de la Federació ALLEM que han estat afectats per la pandèmia, un 8 % de les persones amb discapacitat i un 12 % dels professionals de suport han passat la Covid-19. I amb estimació, recordarem sempre, les 6 persones amb discapacitat que tristament ens han deixat, durant el 2020.

A partir del setembre del 2020 i fins al març del 2021, al territori hem comptat amb Cal Fino, un servei creat d'urgència per la Generalitat de Catalunya, i gestionat per la Fundació ASPROS, dedicat a atendre persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental amb Covid-19, mentre no era necessària la seva hospitalització, però que per diferents motius, no podien passar el procés de recuperació en aïllament, als serveis d'habitatge o a casa seva. En total, el servei ha atès a 35 persones amb discapacitat.

L'ocupació ha estat un àmbit que s'ha vist greument afectat. Durant la primera onada moltes activitats es van haver d'aturar completament, i fins i tot algunes d'aquestes encara continuen aturades o amb una activitat molt reduïda. La greu afectació del sector de la restauració, deguda al tancament dels establiments, també l'estan patint els Centres Especials de Treball (CETs) del territori que s'hi dediquen. En canvi, altres activitats empresarials desenvolupades per CETs de les Comarques de Ponent s'han intensificat; com són la neteja o la bugaderia.

Als Centres Especials de Treball de les entitats d'ALLEM hi treballen més de 670 persones amb diferents discapacitats, la majoria amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental. Un 6% han passat la Covid-19.

Durant el 2020, 6 dels onze CETs associats a ALLEM han hagut de fer ERTOs, per conservar els llocs de treball d'aquestes persones. El que ha afectat directament, un 50% de la plantilla total amb discapacitats.

En conjunt, tots els CETs han sofert importants disminucions d'ingressos. I és per això que, en moments com aquests, es fa més evident la necessitat de construir xarxes i aliances al territori, perquè el treball protegit continuï sent una oportunitat per les persones amb discapacitats que tenen més dificultats per trobar una feina.

La vacunació obre un nou escenari

Ens trobem en plena campanya de vacunació. Les persones amb discapacitat i els professionals de suport dels serveis socials d'habitatge ja han estat vacunats. I està en marxa la vacunació de les persones amb discapacitats i professionals dels serveis d'atenció diürna. Però queda pendent la vacunació de les persones treballadores dels Centres Especials de Treball, amb discapacitat i sense. Des de les entitats socials titulars dels Centres Especials de treball lleidatans demanem a Salut una acció de vacunació específica per aquests serveis d'inclusió laboral, com ja s'ha fet amb èxit als serveis d'habitatge i com s'està duent a terme als serveis d'atenció diürna.

La vacunació, la generalització de cribratges amb tests per tot el col·lectiu, i una normativa que contempla l'especificitat de la discapacitat, estan fent possible que les persones amb discapacitat intel·lectual reprenguin la vida progressivament.

Els professionals al peu del canó per protegir la salut i defensar els drets de les persones

"El sobreesforç físic i emocional que han fet les entitats del sector i els seus professionals aquest any ha estat admirable i, sens dubte, clau a l'hora de pal·liar molts dels efectes que podria haver tingut en l'atenció a les persones, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests. Tanmateix, és important reflexionar com a sector i com a país sobre les febleses que ens han portat al límit i sobre com enfocar i enfortir el sector per comptar amb un sistema fort de serveis d'atenció a les persones", així es recull al Llibre Blanc "L'impacte de la Covid-19 en els serveis i suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament".

La Federació ALLEM es reafirma i se suma a la reflexió. I constata com la Covid-19 ha posat en qüestió els serveis socials 'institucionalitzats' i com els i les professionals dels serveis socials i suports per la discapacitat a les nostres comarques han estat capaços de revertir la situació, acompanyar a les persones amb discapacitat i les seves famílies; des del compromís ferm amb el respecte de la dignitat humana; construint comunitat i transformant els suports, en un procés que no té marxa enrere, i que mereix tot el reconeixement i impuls, tant per part de la ciutadania en general com per part de les administracions públiques.