La Paeria de Balaguer es queixa per la revisió de zones inundables feta per la CHE. L'any passat, quan es va presentar l'estudi, la valoració era favorable però un cop publicats els mapes definitius aquests han estat més restrictius
Balaguer continua marcada per aquests nivells d'inundabilitat, condicionant i posant limitacions en establiments de pública concurrència, habitatges i fins i tot el futur alberg del Molí de l'Esquerrà
L'elaboració d'aquest informe parteix de la petició que va fer la Paeria de Balaguer a finals del 2021 a la Confederació Hidrològica de l'Ebre, de realitzar un nou model hidràulic dels trams del rius Segre i Sió al seu pas pel nucli urbà de Balaguer.
La confederació es va comprometre a elaborar un nou estudi hidrològic i la posterior actualització del model hidràulic. Un any després, al novembre de 2022, la CHE va informar a la Paeria de Balaguer de la finalització dels treballs d'actualització de l'estudi de caudals, amb major precisió que la versió anterior datada de l'any 2013. Els resultats d'aquesta actualització evidenciaven una reducció substancial del risc d'inundació dels terrenys del nucli urbà consolidat, i del seu entorn.
Un cop ha tret la CHE a exposició pública el document final aquesta reducció ha estat molt menor de la que en un primer moment es va mostrar. Així ho ha explicat en declaracions a Ràdio Balaguer el paer d'Urbanisme de Balaguer, Guifré Ricart, que diu que "ha estat una sorpresa per alguns municipis, com Balaguer o Lleida", en comprovar que en la versió posada a exposició pública s'estava tornant als nivells originals que eren molt restrictius.
Pel que fa a les afectacions, Guifré Ricart ha dit que bona part de la ciutat de Balaguer continua marcada per aquests nivells d'inundabilitat, condicionant i posant limitacions en establiments de pública concurrència, habitatges i fins i tot el futur alberg del Molí de l'Esquerrà.
Segons Ricart des de la Paeria s'ha contactat amb la CHE per tractar el tema en una reunió i la resposta ha estat "que no es tracta d'un tema urgent", remetent-los a la possibilitat de fer al·legacions. Guifré Ricart diu que des de la Paeria s'ha contactat amb l'empresa que es va contractar per fer els estudis d'inundació per valorar quines són les al·legacions que es poden presentar.
Per aquest motiu, diu, des de la Paeria s'està treballant per intentar "si no es pot tornar als valors que inicialment va publicar la CHE, aproximar'-s'hi el màxim possible", un fet que Guifré veu possible donat que l'últim estudi publicat no té en compte totes les preses, que serveixen per regular les possibles avingudes d'aigua.
Segons recull el diari Segre, María Luisa Moreno, cap de l'àrea d'Hidrologia i Cursos de la CHE, la revisió dels mapes de zones inundables incorpora una dècada després del primer disseny els efectes de laminació que aporten les preses al llarg dels rius, de manera que les àrees afectades per possibles riuades són menors. Malgrat això, des de Balaguer es considera que aquesta reducció ha estat molt poca, i més tenint en compte la documentació inicial aportada l'any passat.
Pel que fa a la ciutat de Lleida, i tal i com explica el diari Segre, el fet d'haver tornat a pujar el perill d'inundació d'un període de 500 anys a un de 100, bloquejaria de nou la possibilitat de construcció de l'institut de Cappont, que l'estudi de l'any passat sí que permetia.
A tot plegat la resposta de la CHE és que els mapes es troben en exposició durant tres mesos i després s'estudiaran totes les al·legacions.