L’IEI aconsegueix transcriure 60 pergamins datats entre el 1250 i el 1618 que posa a disposició del públic. La implicació d’alumnes del Seminari de Lectura i Transcripció de Documents ha fet possible el projecte

L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha posat a disposició del públic la transcripció de 60 pergamins datats entre el 1250 i el 1618. Ha estat possible gràcies a la implicació dels alumnes del Seminari de Lectura i Transcripció de Documents, que aquesta setmana ha finalitzat la seva desena edició. Moltes de les transcripcions han estat fetes per un cirurgià jubilat que va formar part de les primeres edicions del seminari, Serafí González. Els pergamins transcrits provenen de municipis de les Garrigues, la Noguera, els Pallars, l’Antic Hospital de Santa Maria i de Morella i València. La responsable del Servei de Patrimoni Bibliogràfic de l’IEI, Sílvia Farrús, destaca la necessitat de “posar en valor” aquesta història.

El projecte de transcripcions va començar el 2018, en el marc del seminari que la Biblioteca organitza en col·laboració amb la Secció de Geografia i Història. Un any més tard s’hi va incorporar el mòdul específic de transcripcions, que va permetre començar a publicar els documents al repositori. Actualment, s’hi poden consultar 60 transcripcions dels gairebé 200 pergamins que formen la col·lecció del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI.

Farrús destaca que la importància d’aquests pergamins és, en primer lloc, les diferents procedències. En aquest sentit, destaca els de l’antic Hospital de Santa Maria, que es trobava precisament a l’actual edifici de l’IEI. S’hi conserva des del privilegi de la reina Maria de Castella a molta documentació de comarques com les Garrigues, els Pallars, l’Urgell, el Pla d’Urgell o el Segrià, entre d’altres. Farrús remarca que la labor de recuperar i conservar els pergamins és fonamental en un moment clau de la història en què l’escriptura ha passat en un segon terme per la proliferació de dispositius informàtics i tecnològics.

Tot i que les transcripcions han estat realitzades per participants de les diverses edicions del seminari, una part destacada de les publicacions correspon a la feina de Serafí González, un antic alumne de les primeres edicions i col·laborador habitual, que continua participant activament en el projecte. El seu interès per aquestes tasques arrenca de les inscripcions que va descobrir en monuments com la Seu Vella o el monestir de Poblet, i entén la transcripció com una manera de preservar i donar veu a una part essencial de la història local.

Malgrat que González és un cirurgià jubilat, la paleògrafa Núria Preixens, al capdavant del seminari, destaca que molts dels alumnes són estudiants de carreres com Història que volen endinsar-se en la Paleografia. També d’altres llicenciatures com Filosofia, “que els pot interessar la documentació”, o simplement gent que habitualment recórrer als arxius per fer estudis genealògics i s’acaben trobant amb documentació en la qual no entenen la lletra.

En la sessió de cloenda del 10è seminari, que es va fer dimecres passat, els participants van visitar el Pati de l’IEI, on es va llegir el text inscrit a la pedra que recorda la donació de 500 lliures d’Onofre Cerveró a l’antic hospital de Santa Maria. Com a curiositat, l’activitat ha comptat amb un alumne del Canadà, amb família lleidatana, que ha aprofitat la seva estada a la ciutat per fer recerca als arxius i participar en el seminari, tot i que només ha pogut assistir a les dues primeres sessions.

La Biblioteca ja prepara la pròxima edició del seminari i estudia noves fórmules per facilitar que els usuaris s’apropin als seus fons documentals.