L'ús habitual del català retrocedeix a gairebé tots els territoris, amb caigudes de més de 8 punts a Pirineu i Girona. Ebre, Centrals, Ponent i Pirineu, úniques àrees amb més de la meitat de parlants de català, i Metropolità, menys del 25%

L'ús habitual exclusiu del català ha retrocedit a pràcticament tots els territoris de Catalunya, segons les dades territorialitzades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2023 fetes públiques aquest dijous. Comarques Centrals registren el mateix percentatge que en l'enquesta anterior, del 2018, amb un 59,6%, mentre que la caiguda és generalitzada a la resta. Destaquen Comarques Gironines, que passen del 54,1% al 45% d'ús habitual del català, i l'Alt Pirineu i Aran, del 58,8% al 50,5%.

Les Terres de l'Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l'Alt Pirineu són els únics territoris que superen el 50%. A l'altre extrem se situa l'Àrea Metropolitana, amb la llengua per sota del 25%, però amb significatives diferències internes.

A Ponent un 81% de la població té el català com a llengua habitual, un 26% el castellà, un 7% ambdues llengües i l'11% altres idiomes. 

-

L'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) feta pública al febrer ja va constatar que el català és la llengua habitual de menys d'un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys. Amb dades del 2023, l'estudi reflectia que el 32,6% dels ciutadans fan servir el català per sobre de cap altre idioma, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018. Els qui tenen el castellà com a habitual cauen dos punts fins al 46,5%, mentre que els qui declaren fer servir les dues per igual pugen dos punts fins al 9,4%.

Caiguda de l'ús del català respecte al 2018

Les dades fetes públiques aquest dijous posa la lupa en el detall territorialitzat, que constata que la població no es distribueix de forma homogènia, sinó que Catalunya és un país fractal. El desglossament territorial de les dades mostra dinàmiques lingüístiques diferents i, de fet, dins d’aquests territoris també es detecten diferències molt notables.

Així, Terres de l'Ebre continua sent el territori amb més ús habitual del català, però el percentatge cau sis punts entre el 2018 i el 2023, del 72,2% al 66,8%, just dos de cada tres residents. Les Comarques Centrals es mantenen en segon lloc (59,6%), per sobre de Ponent, que cau sis punts fins al 51,1%, i de l'Alt Pirineu i Aran, que pateix el segon retrocés més gran del país.

Amb tot, és a les Comarques Gironines on l'ús del català davalla més ràpidament, nou punts per sota del 2018 i caient per sota de la meitat de la població. Al Camp de Tarragona i Penedès, amb caigudes de 2,5 i 4,5 punts respectivament, la presència de la llengua ja s'apropa al terç dels ciutadans, amb percentatges similars a la mitjana. I en el cas de l'Àmbit Metropolità, se situa a la cua, on menys d'una quarta part de la població és un parlant habitual de l'idioma. El percentatge cau en un lustre del 27,5% al 24,7%.

Així, en termes generals, la majoria de territoris analitzats se situaven per sobre de la mitjana de Catalunya, excepte l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que presentava uns usos del català inferiors a la mitjana i correspon, precisament, a la zona més densament poblada del país.

L'enquesta també desglossa les dades per percentatges d'ús del català, i en aquest sentit, el ventall també és gran per territoris, tenint en compte que la mitjana del país de gent que parla més de la meitat del temps en la llengua pròpia és del 43,4%. Així, a Terres de l'Ebre i Comarques Centrals els percentatges superen el 70%, mentre que a Ponent i a l'Alt Pirineu depassen el 60% i a Comarques Gironines s'hi apropa. Al Camp de Tarragona i el Penedès la proporció ja baixa de la meitat però encara està per sobre de la mitjana, mentre que a Àmbit Metropolità el percentatge és del 35,2%, el més baix del país. En aquesta regió, els anomenats parlants secundaris –els qui asseguren fer servir l'idioma entre l'1% al 50% del temps– són més que en la resta de zones.

Ebre, Centrals i Pirineus comparteixen característiques

L’estudi territorialitzat divideix Catalunya en quatre àmbits que mantenen certes característiques comunes. D'una banda, les Terres de l’Ebre, les Comarques centrals, l’Alt Pirineu; de l'altra, Ponent i les Comarques gironines; seguit del Camp de Tarragona i el Penedès; i, finalment, l’Àmbit Metropolità de Barcelona, on s'hi inclouen el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat Nord, Barcelona, el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat Sud i l’Hospitalet de Llobregat. 

El desglossament de les dades mostra dinàmiques lingüístiques diferents fins dels mateixos territoris. En termes generals, la majoria de territoris analitzats se situen per sobre de la mitjana de Catalunya, excepte a l'Àmbit metropolità, que presenta uns usos del català per sota de la mitjana.  

El primer grup, el formen els territoris amb més coneixement i ús del català. Es tracta de les Terres de l’Ebre, les Comarques centrals i l’Alt Pirineu, territoris amb més persones nascudes a Catalunya -al voltant del 68%- i un percentatge de nascuts a l’estranger a l’entorn del 20%. La població amb el català com a llengua inicial era majoritari en el període analitzat (2018-2023) a Terres de l’Ebre (57,7%) i a l’Alt Pirineu (51,2%). Quant a Comarques centrals, el percentatge arribava al 48%.

Amb tot, hi ha certes diferències entre els tres territoris pel que fa a la presència de parlants inicials d’altres llengües. Mentre que a les Terres de l’Ebre hi havia un percentatge destacable d’altres llengües inicials (16,3%), a les Comarques centrals i l’Alt Pirineu era més baix (11,8% i 11,4% respectivament). Respecte a la llengua d'identificació, Terres de l’Ebre tenia un 56,3% de persones que s’identificaven amb el català, l’Alt Pirineu un 52,8% i a Comarques Centrals un 52,4%. Pel que fa al castellà, s’hi identificaven el 14,8% de la població de Terres de l’Ebre, el 22,2% de l’Alt Pirineu i el 21% de Comarques Centrals.

Ponent i Girona, més ús d'altres llengües diferents del català i el castellà

En segon lloc, i no gaire lluny dels anteriors, els àmbits de Ponent i Comarques Gironines compartien el fet que, essent territoris amb coneixement i ús de català superior a la mitjana, tenien un percentatge de nascuts a l’estranger superior al 25% i un percentatge d'ús d’altres llengües diferents del català i el castellà per sobre de la mitjana de Catalunya. Pel que fa a la llengua inicial, aquests dos territoris destacaven per tenir percentatges més alts que la mitjana nacional respecte del català: 39,1% a les Comarques Gironines i 45,4% a Ponent, i també d’altres llengües: 17,3% a Comarques Gironines i 20,1% a Ponent. Pel que fa a la llengua d’identificació, el percentatge de població que s’identificava amb el català era del 40,3% a Comarques Gironines i del 46,9% a Ponent; i el percentatge de població que s’identificava amb altres llengües estava a l’entorn del 12% en els dos territoris. Quant a la llengua habitual, el català únic era la llengua habitual del 45,1% a Comarques Gironines i el 51,1% a Ponent, i el percentatge de població que usava altres llengües de forma prioritària era del 7% en els dos territoris. Val a dir que, pel que fa al català, Ponent s’acostaria més al grup anterior que no pas les Comarques Gironines. 

Tarragona i Penedès, més castellà que català

El tercer gran grup el formen el Camp de Tarragona i el Penedès, on les dades de l’enquesta mostraven percentatges d’ús més alts de castellà que de català, però on el català se situava per sobre la mitjana nacional. En aquests territoris la proporció de nascuts a la resta de l’Estat (entre el 17% i el 19%) superava lleugerament la mitjana catalana (16,7%) i el percentatge de nascuts a l’estranger es trobava a l’entorn de la mitjana al Camp de Tarragona (23,5%) i per sota al Penedès (19,7%). Pel que fa a la llengua inicial, el percentatge de persones que tenien el castellà com a llengua inicial era del 48,8% al Penedès i del 42,5% al Camp de Tarragona, i el català era del 31,3% al Penedès i del 35,1% al Camp de Tarragona.  Pel que fa a la llengua d’identificació, el català creixia respecte a la llengua inicial (32,7% al Penedès i 37,2% al Camp de Tarragona). I, respecte a la llengua habitual, el percentatge de castellà es situava entre el 40 i el 45% i el de català entre el 35% i el 38%. El percentatge de persones que declaraven català i castellà com a habituals es trobava per sobre la mitjana catalana: entre un 10 i un 12%. Al Penedès s’hi detecta una presència de l’opció combinada “català i castellà” sistemàticament superior a la mitjana, per sobre de la resta del país.   

Àrea Metropolitana, molt divers internament

Finalment, el darrer i quart grup el forma l’àmbit Metropolità de Barcelona, el territori més poblat i el que acull menys proporció de persones nascudes a Catalunya, un 56,6%, més població de nascuts a la resta de l’Estat, un 18,3%, i un dels tres amb més població nascuda a l’estranger (25,1%). En termes globals, es troba per sota la mitjana de Catalunya pel que fa a coneixement de la llengua, així com pel que fa a la població que tenia el català com a llengua inicial única (22,3%), d’identificació única (22,9%) i habitual única (24,7%).

Però cal tenir present que l’Àmbit Metropolità és molt divers internament des del punt de vista de les dinàmiques sociolingüístiques. Als territoris de l’àmbit metropolità hi podem agrupar tres blocs de territoris:

En primer lloc, el Maresme (43,6%), el Vallès Oriental (31,6%) i Barcelona ciutat (26,9%) on, en general, hi havia uns percentatges ús del català superiors al del conjunt de l’àmbit Metropolità i, en el cas del Maresme, superiors a la mitjana de Catalunya –també en coneixement de la llengua estan per sobre.

En un segon grup, el Vallès Occidental (22,9%) i el Baix Llobregat Nord (23%), que presentaven unes dinàmiques més semblants a les del conjunt de l’àmbit Metropolità.

Finalment, l’últim grup el formen l’Hospitalet de Llobregat (10,3%), el Barcelonès Nord (14,3%) i el Baix Llobregat Sud (12,2%), on l’ús del català era molt més baix que al conjunt de l’àmbit Metropolità, de menys del 15%.

Caiguda del coneixement del català els últims 5 anys per territoris

Pel que fa al coneixement de la llengua, hi ha retrocessos a gairebé tots els territoris en totes les competències (comprensió, parla, escriptura), amb excepció de la lectura que, en conjunt passa del 82,5 al 84,1% de la població.

La població que l’entén decau en tots els àmbits territorials, amb més força a l’Alt Pirineu (-1,9 punts), i pel que fa als que el saben parlar el retrocés és general amb l’excepció del Penedès, i on retrocedeix més és a Girona, on ha passat del 87,4% de la població al 83%, segons l’Enquesta.

Pel que fa a la capacitat de llegir-lo, si bé l’indicador general és positiu (i ara el llegeix el 82,5% de la població), per territoris només millora a les Terres de l’Ebre. En canvi, cau de gairebé 6 punts a l’Alt Pirineu, 4,5 a l’Aran, 4,1 al Camp de Tarragona 2,5 a les Comarques Centrals, com les més destacades.

Finalment, la competència de l’escriptura millora a l’àmbit metropolità en un punt (ara ho sap fer el 62,8%), mentre decau a la resta.

Com ja recollia l’enquesta del 2018, a l’Àmbit Metropolità és on hi ha menys coneixement del català en general, després de l’Aran. L’entén el 92,8% de a població (un punt menys que cinc anys enrere), el parla el 78% (4 dècimes menys), el sap llegir el 82,8% (-0,8) i l’escriu el 62,8% (en aquest cas, l’indicador millora un punt respecte el 2018).

Cal destacar els retrocessos a l’Aran en tots els àmbits, particularment en capacitat de llegir el català (del 84,6% al 80,1%) i d’escriure’l, del 60,1% al 55,4.