Representants de Balaguer, Reus, Valls i Vic, dels Avis i àvies per la llibertat dels presos i exiliats 'Taca d'oli' visiten la presó de Lledoners
Per
Ràdio Balaguer
874 visites
Representants de Balaguer, Reus, Valls i Vic, dels Avis i àvies per la llibertat dels presos i exiliats 'Taca d'oli' visiten la presó de Lledoners
IMPRESSIONS DE LA VISITA A LLEDONERS
Dissabte 8 de febrer de 2020
Representants dels Avis i àvies per la llibertat dels presos i exiliats. "Taca d'oli"
Des de Reus la Cori Anguera dels "Àvis i Àvies de Reus per la Llibertat"
Des de Balaguer Miquel Aige Donés del "Col.lectiu Llibertat de Balaguer"
Des de Valls Josep Maria Calbet de "A Valls fem Taca d'Oli"
Des de Vic Manel Vidal dels " Àvies i Àvis plaça de Vic per la Llibertat"
Després de passar nous controls i esperes hem arribat al locutori 18 on ens esperava el Jordi darrere una mampara de vidre amb telefonia i megafonia. Ens hem saludat i les nostres mans han coincidit a banda i banda del vidre. No hem tingut el contacte humà. Ens hem presentat. D'on veníem. El Josep Maria ja el coneixia i el Miquel té coneixença amb el Jordi de Balaguer. El primer que ens diu és que està molt content amb la nostra visita.
Hem de dir que hem quedat admirats per la fermesa que hem trobat del Jordi. Han passat prop de trenta mesos de manca de llibertat i segueix tossudament compromès amb les llibertats del nostre poble. Aquest llarg temps el pateix amb manca de llibertat però ell ens anima. No hem de defallir. El camí serà més llarg del que ens havíem imaginat. Ens deix clar que hem de seguir pel camí per poder assolir la independència. No hem de fer marxa enrere. Està esperançat perquè el poble té la força. En deu anys el panorama ha canviat radicalment. Veu clar que hauríem d'anar junts perquè junts demostrem ser més forts. Manifesta, sent realista, que la unitat política de moment no vindrà. Constata que la gent de forma unànima demana UNITAT, però quan arriben les eleccions els resultats no són en aquest sentit. Deix clar que encara que no s'assoleixi la unitat, les diferents opcions no són rivals!
L'esperança és la societat civil que no defalleix. Òmnium, ANC i també els avis i àvies demostreu que la fortalesa està en el poble. Persistiu i això ens arriba i ens dona coratge i molta força. Al carrer al llarg dels anys es demostra la nostra victòria.
Li plantegem les foscors que veiem i ens trobem. L'allau de persecucions per part dels jutges que ell mateix pateix. Constata que gran part del dèficit democràtic judicial ve configurat perquè una gran part dels jutges venen de fora i els costa i no volen comprendre la realitat nacional catalana. Obre l'esperança que també hi ha una part de components del sistema judicial que tenen un altre tarannà.
Li constatem que la gent està molt indignada i emprenyada per la situació de repressió continuada que no s'atura malgrat el canvi de "gobierno". La gent t'atura pel carrer i t'expressa que està neguitosa, que no dorm, que es voldria rebel.lar. No ho vol ni pot acceptar. Per a més inri els enfrontaments polítics enfuriasmen la gent que durant aquests anys no ha defallit i segueix al peu del canó. El Jordi ho entén però demana que la gent perdoni els líders polítics...
El temps va corrent i no parem de plantejar situacions. Ell manifesta com els ajuda el nostre suport i les nostres accions. Li plantegem la seva perspectiva immediata. Les seves escadusseres sortides les vol dedicar a la família que són els que han patit més. Li recordem com són de cruentes algunes decissions judicials com la del Tribunal Constitucional amb els de Blanquerna. Ho constata i ens explica com al principi de la seva presó la seva filla petita de 10 anys li va costar assumir-ho. Es manifestava emprenyada, es tancava en banda. Hi va haver un canvi de paradigma en la gran manifestació del carrer Marina de l'11 de novembre amb els mòbils. Va ser capaç de pujar dalt l'escenari. Amb això es demostra –diu- com el poble ajuda i en gran manera.
De forma més relaxada perquè s'acaba el temps –un so ens avisa que queden cinc minuts- diu que espera venir en persona a Reus a fruir dels vermuts, de la calçotada de Valls, de la llonganissa de Vic i de les coques de recapte de Balaguer.`
El Josep Maria li diu que avui hi ha un dinar solidari a Valls. Li encarrega que saludi a la gent i els manifesti l'agraïment a tots ells. El Jordi pregunta per l'acte del vuitè aniversari de l'ANC de Valls. Hi hagué la presidenta Paluzie, l'expresident Alcoverro i dues cadires buides amb llaços grocs per a la Carme i l'altre per ell. Es va omplir el Teatre Principal.
Han passat els cinc minuts i de sobte la comunicació i la megafonia deix de funcionar. Ja no ens podem acomiadar oralment. Hem de gesticular abandonar el locutori 18 on ens hem comunicat amb el Jordi Sànchez. Al marxar, al locutori 16 , hi ha l'Oriol Junqueras que acaba de parlar amb l'Empar Moliné i els seus acompanyants. Entrem al locutori i saludem i gesticulem amb l'Oriol i li fem saber que venim de Balaguer, Vic, Reus i Valls. Molts ànims.
Sortim fora recollim els DNI i hem deixat alguns presents per al Jordi i els altres companys esperant que ell els ho faci arribar. Al sortir ens fem fotografies de record i saludem la família del Josep Rull que en aquells moments entrava.
Tornem tots cap a les nostres poblacions. Cadascú cap a casa seva. El Jordi, i els altres empresonats, seguiran mancats de llibertat dins d'aquelles fredes parets i reixes per haver seguit el mandat del poble. Creiem que tots estem en deute amb ells.
Cori Anguera (Àvis i àvies de Reus per la Llibertat)
Miquel Aige Donés (Col.lectiu Llibertat de Balaguer)
Josep Maria Calbet (a Valls fem Tca d'Oli)
Manel Vidal (Àvies i Àvis plaça de Vic per la Llibertat)
La Taca d'Oli som
Balaguer, Caldes de Montbui, Cambrils, Constantí, El Morell, Igualada, La Canonja, La Pobla de Mafumet, La Selva de Camp, Mataró, Mollet del Vallès, Mont-roig del Camp, Montbrió del Camp, Palau-solità i Plegamans, Reus, Riudoms, Sant Joan Despí, Santa Perpètua de Mogoda, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Valls, Vic, Vila-seca, Vilafranca del Penedès, Vilallonga del Camp i Vilamajor.
