El Síndic de Greuges critica el 25% en castellà a les aules i diu que va en 'detriment' dels castellanoparlants. Rafael Ribó demana a Govern i Parlament que estableixin el català com a llengua normal a l'ensenyament
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat aquest dimarts l'execució forçosa de la sentència que obliga a impartir un 25% de les hores de classe en castellà a totes les escoles de Catalunya. Segons ell, ni la llei obliga a establir un percentatge ni és bo per al normal coneixement de les dues llengües per a tots els alumnes. Així, assegura que erosionar la vehicularitat del català en l'ensenyament, en un context amb dèficits de normalització, "va en detriment especialment dels drets lingüístics de l'alumnat castellanoparlant i del bilingüisme social". Per això, demana al Govern i al Parlament que el català sigui la llengua normalment usada a l'escola.
Pel Síndic, l'ordenament jurídic està orientat a defensar els drets lingüístics dels infants i adolescents, i l'únic resultat exigit és l'assoliment del ple domini de les dues llengües oficials, sense que cap percentatge formi part d'aquest ordenament. El model lingüístic resulta d'un mandat adreçat als poders públics legislatiu i executiu, i "no és el poder judicial qui n'ha de determinar la definició, sens perjudici de la defensa dels drets de les persones que pugui dur a terme", diu Ribó.
El Síndic demana al Parlament de Catalunya i al Departament d'Educació que adoptin les mesures legislatives i polítiques necessàries per consolidar el model lingüístic escolar a Catalunya, que garanteixin la presència del català com a llengua normalment emprada en l'ensenyament com a instrument bàsic per a la seva normalització entre el conjunt de l'alumnat, i que estableixin els criteris pedagògics i sociolingüístics que corresponguin per als centres per determinar la presència de les llengües oficials a l'ensenyament en funció del context i dels usos lingüístics de l'alumnat a l'aula, al centre i a l'entorn, des d'una concepció holística de la vehicularitat.
Des d'un punt de vista jurídic, el Síndic destaca la manca de referència legal actual a una "proporció raonable" de l'ús de les llengües per al conjunt del sistema educatiu. Aquesta jurisprudència es va fonamentar inicialment en una previsió de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), del 2013 i coneguda com a 'llei Wert', que obligava les administracions educatives a determinar una "proporció raonable" de la llengua castellana i de la cooficial quan el sistema es basa en el model de conjunció lingüística, legislació que va ser modificada el 2020 per la LOMLOE. En les lleis actualment ja no hi ha l'obligació de les administracions educatives de determinar una proporció fixa de l'ús del castellà com a llengua vehicular, ja que ambdues tenen la condició de vehiculars d'acord amb la Constitució, l'Estatut i les lleis.
Establir un model lingüístic basat en percentatges mitjançant una resolució judicial "no només contravé l'ordenament jurídic exercint potestats normatives que no corresponen als tribunals, sinó que també limita i condiciona la capacitat que tenen els centres escolars de treballar a través de la seva pràctica educativa l'objectiu de l'equitat en el domini d'ambdues llengües oficials que ha d'inspirar el model lingüístic escolar a Catalunya", diu el Síndic.
"Garantir la vehicularitat de les llengües oficials, com es desprèn de la sentència del Tribunal Constitucional de l'Estatut, no ha de passar necessàriament per la fixació de percentatges o per determinar de manera lineal en quins horaris i matèries s'ha d'utilitzar una llengua o l'altra. La vehicularitat de les llengües oficials es pot garantir a través d'altres mecanismes" afegeix.
El Síndic constata amb "preocupació" que els tribunals "persisteixen en un mecanisme per garantir la vehicularitat de les llengües oficials que no té en compte criteris sociolingüístics (realitat sociolingüística de l'entorn) i criteris pedagògics (garantia de ple domini de les llengües oficials), que haurien de guiar la presa de decisions polítiques en aquesta matèria. La realitat heteroglòssica de les aules, a més, és contradictòria amb la imposició d'una proporció rígida de monolingüisme".
El Síndic també recorda que l'establiment de percentatges mínims persegueix la defensa de l'estatus de la llengua castellana en el sistema educatiu, que compta amb un ampli coneixement i ús social per part de la població a Catalunya, sense ponderar adequadament l'impacte d'aquesta mesura sobre els drets lingüístics de l'alumnat, especialment de l'alumnat castellanoparlant que resideix en entorns on el català té una presència residual, que troba en la pràctica més dificultats, atesos els dèficits de normalització lingüística encara existents, d'adquirir una plena competència lingüística en una de les llengües oficials a Catalunya.
El model lingüístic escolar a Catalunya ajuda a reduir desigualtats educatives en l'aprenentatge de les llengües oficials perquè el nivell de competència en castellà de l'alumnat catalanoparlant és més elevat que el nivell de competència en català de l'alumnat parlant d'altres llengües. Per efecte fonamentalment de l'impacte de factors socioeconòmics i socioculturals en els resultats educatius, l'anàlisi de les proves de competències que desenvolupa el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu evidencia que l'alumnat catalanoparlant habitual obté resultats semblants en llengua catalana i llengua castellana (81 i 82, respectivament), per sobre de l'alumnat que menys utilitza el català habitualment, que obté millors resultats en llengua castellana que en llengua catalana (79 i 75, respectivament).
Enquesta d'usos lingüístics
L'enquesta sobre els drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya (EDIAC-2021), publicada el mes de març de 2022 pel Síndic de Greuges per mitjà de l'informe 'Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya: l'escola com a garant de la igualtat d'oportunitats', es basa en una àmplia mostra de més de 50.000 alumnes de 5è de primària i de 3r d'ESO de prop de 1.500 centres. Evidencia que l'ús de la llengua castellana és predominant en la majoria d'àmbits d'interacció social de l'alumnat, i que la llengua catalana és únicament predominant a l'aula, amb fortes diferències entre centres en funció de la seva complexitat i també del context sociolingüístic on s'ubica.
L'anàlisi d'aquesta enquesta reforça la importància de mantenir el català com a llengua vehicular d'ús normal a l'escola, com a garantia principalment dels drets lingüístics de l'alumnat castellanoparlant, fonamentalment per diferents motius.
Els adolescents castellanoparlants inicials tendeixen menys a la hibridació lingüística que els adolescents catalanoparlants inicials. Poc més de la meitat de l'alumnat catalanoparlant inicial manté el català com a llengua habitual d'ús exclusiu (56,9%), però aquesta proporció arriba al 80% en el cas de l'alumnat castellanoparlant inicial (79,1%). Més del 40% de l'alumnat catalanoparlant inicial incorpora el castellà com a llengua d'ús habitual (42,9%), i només ho fa un 20% de l'alumnat castellanoparlant inicial (20,5%).
Més enllà de l'aula, la proporció d'adolescents que només tenen contacte actiu amb una llengua oficial és més elevada en el cas del castellà que en el cas del català. A Catalunya, un 20,9% dels adolescents manifesten no tenir cap contacte actiu amb el català en la seva vida quotidiana fora de l'escola, la qual cosa representa prop de 17.000 alumnes de 3r d'ESO, mentre que un 5,1% manifesta no tenir cap contacte actiu amb el castellà, prop de 4.000.
L'alumnat catalanoparlant tendeix a tenir àmbits d'interacció social on el castellà és llengua predominant, mentre que aquesta circumstància tendeix a ocórrer només a l'aula en el cas de l'alumnat castellanoparlant. En aquests casos, la llengua d'impartició de matèria del professorat i la llengua d'interacció del professorat amb l'alumnat contribueixen a compensar el caràcter dominant del castellà en la resta d'usos lingüístics dins i fora del centre.
En el cas dels adolescents castellanoparlants inicials, que representen el 45,4% del total, la presència del català en els diferents àmbits de la seva vida quotidiana és molt menor que no pas la presència del castellà en el cas de l'alumnat catalanoparlant inicial, i només a l'aula hi ha una presència majoritària del català. En la resta d'àmbits (família, amics, lleure, consum audiovisual, lectura) hi ha una presència del castellà clarament majoritària. Aquesta realitat també es produeix, encara que d'una manera més matisada, en el cas dels adolescents que tenen el català i el castellà com a llengua inicial, que representen el 14,4%, o que tenen altres llengües com a llengua inicial, que representen el 9,0%.
En el cas dels adolescents catalanoparlants inicials, que representen el 31,2%, en canvi, hi ha àmbits on el castellà continua essent dominant, com el del consum audiovisual, i d'altres on la presència del català i del castellà està força equilibrada, com els de les xarxes socials, la lectura i el pati.
