Maria del Mar Bonet clou el festival d'estiu del Mil·lenari amb un ple absolut a l'exterior de la col·legiata de Sant Pere

• El concert, que ha estat gratuït gràcies al patrocini d'una empresa local, convoca més de 500 persones a l'esplanada exterior de l'emblemàtic monument
• Els actes del Mil·lenari es reprendran per la Festa Major de Ponts, amb la presentació del llibre 'Petita història de Sant Pere de Ponts', escrit per Xènia López i il·lustrat per Pilarín Bayés el proper 13 de setembre a les 19 hores

FOTOS: Agustí Cucurulls.

La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet, una de les veus de referència de la cançó al món i una icona de la nostra cultura, ha tancat aquest divendres a la nit el festival d'estiu extraordinari del Mil·lenari de Sant Pere de Pontsamb un concert que ha omplert de gom a gom l'esplanada exterior d'aquest monument patrimonial. D'aquesta manera, les més de 500 persones assistents han pogut gaudir d'un viatge musical al llarg de la Mediterrània amb una Bonet excel·lentment acompanyada pel guitarrista i també cantant Borja Penalba i per Antonio Sánchez a les percussions. 
 
En el seu recital, Maria del Mar Bonet ha interpretat algunes de les cançons que al llarg de dècades ha compartit amb nombrosos artistes del nord d'Àfrica i de les dues riberes de la Mediterrània, tota una oda a la música tradicional i popular que ella considera "música del poble que cal tornar al poble".
 
Aquesta actuació ha tancat el festival d'estiu que s'ha desplegat durant els mesos de juliol i agost a Sant Pere de Ponts, amb una periodicitat quinzenal, i ha estat l'únic concert gratuït del cicle gràcies al patrocini de l'empresa local Blai Gabinet de Serveis, S.L. i BIATRANS, S.L. L'oferta cultural d'aquest estiu vinculada al Mil·lenari ha incorporat la possibilitat de tastar el vi del Mil·lenari i altres productes gràcies al servei de restauració ofert per L'Apagallums abans i després de cadascuna de les actuacions.
 
La nit d'avui ha esdevingut el colofó d'un festival que cada quinze dies, sempre en divendres i a les deu la nit, ha acollit artistes reconeguts, principalment de l'àmbit de la música clàssica, com la mezzosoprano Mireia Pintó, el pianista Vladislav Broneverzky i l'actriu Silvia Bel; la concertista Alba Ventura; el Trio Fortuny amb la col·laboració de la companyia de dansa Mal Pelo, o el reconegut violinista del Quartet Casals Abel Tomàs, acompanyat de la jove pianista Emma Stratton. En aquest sentit, l'Ajuntament de Ponts, promotor de la celebració del Mil·lenari, ha situat aquest festival com un dels pilars de la commemoració i n'apunta la voluntat de poder consolidar una oferta cultural de qualitat a l'estiu, i al municipi, de cara a l'any vinent. 
 
Avançament d'activitats del darrer quadrimestre del Mil·lenari
 
Els actes de commemoració del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts es reprendran, d'una banda, en el marc de la Festa Major de Ponts els dies 12 i 13 de setembre vinents mitjançant, entre d'altres, la presentació del volum amb textos de Xènia López i il·lustracions de Pilarín Bayés Petita història de Sant Pere (Editorial Mediterrània) i, de l'altra, el 17 de novembre a Montserrat gràcies a la commemoració del Dia dels Mil·lenaris de Sant Pere (2024) i de l'Abadia de Montserrat (2025) amb una missa concelebrada dedicada a ambdós mil·lenaris i una trobada de grups i entitats culturals i socials de Ponts a l'exterior de la basílica. A més, l'organització continuarà desplegant el cicle de conferències bimensuals comissariat conjuntament amb el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes donen context històric a la commemoració que es viu enguany. De fet, el 19 de setembre tindrà lloc a la sala d'actes municipal una sessió a càrrec de Flocel Sabaté sota el títol "Ponts: una vila del comtat d'Urgell". 
 
Una mica d'història
 
Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca incansable, l'Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
 
La primera referència històrica que en tenim data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
 
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
 
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
 
Sobre el monument
 
Des del punt de vista arquitectònic, l'església de Sant Pere de Ponts és un edifici d'una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l'interior l'absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l'acabament. S'ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
 
La singularitat del conjunt és remarcada per l'organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.