Un estudi afirma que la dieta mediterrània hipocalòrica combinada amb activitat física redueix el risc de tenir diabetis. La investigació analitza durant sis anys l'evolució de més de 4.700 persones de l'Estat d'entre 55 i 75 anys

L'estudi PREDIMED-Plus desenvolupat per més de 200 experts de 23 universitats i centres de recerca de l'Estat ha conclòs que la dieta mediterrània hipocalòrica combinada amb activitat física redueix el risc de tenir diabetis.

Durant sis anys, 4.746 persones d'entre 55 i 75 anys amb sobrepès i que a l'inici no patien malalties cardiovasculars ni diabetis han participat en la investigació, coordinada pel científic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Salas Salvadó. Als pacients se'ls va repartir en dos programes: un enfocat a seguir la dieta mediterrània i un altre que a més incorporava una dieta reduïda en calories i major activitat física. Els del segon grup han desenvolupat un 31% menys de nous casos de diabetis que els primers.

D'entre els participants que van seguir només la dieta mediterrània, el risc absolut de desenvolupar diabetis va ser del 12% (349 casos). En canvi, els que van tenir la intervenció més intensiva -amb la dieta baixa en calories i la incorporació d'activitat física- va ser del 9,5% (280 casos). Així, aquesta darrera estratègia va reduir un 31% els nous casos de diabetis. La recerca s'ha publicat a la revista 'Annals of Internal Medicine', del Col·legi Americà de Metges. L'estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) porta més de dues dècades actiu i ara es desenvolupa el PREDIMED-Plus.

Salas Salvadó explica que el factor clau per reduir les possibilitats de contraure diabetis tipus 2 és la pèrdua de pes. Aquesta variant de la malaltia "és la que es dona més freqüentment en adults i està relacionada amb l'obesitat", manifesta el nutricionista. Per aconseguir baixar de pes, els investigadors de PREDIMED-Plus recomanen una reducció "modesta" d'unes 600 calories en la dieta. "Que deixin de menjar aquelles coses que no són típiques de la dieta mediterrània i que sabem que s'associen a un major risc de patir malalties i de mortalitat. Això vol dir deixar de prendre snacks, aliments processats, begudes ensucrades i totes aquelles coses que sabem que no formen part del nostre patró mediterrani", indica el científic. En canvi, als participants en la investigació els han promocionat una dieta mediterrània "molt rica en vegetals, fruita, verdura, llegums, fruits secs" i, en canvi, "pobra en carn i processats de la carn".

Pel que fa a l'activitat física, la recomanació que van fer als participants de l'estudi va ser reduir el sedentarisme i instar-los a "caminar 10.000 passos cada dia" o un equivalent, ja sigui mitjançant natació o altres activitats. "Hem estat flexibles i hem fet una intervenció individualitzada perquè hi ha persones que, per exemple. Tenen obesitat i no poden fer segons quin tipus d'exercici; ens hem adaptat a les seves capacitats", concreta.

La dieta mediterrània s'està perdent

El científic considera que "desgraciadament aquest patrimoni cultural que tenim" que representa la dieta mediterrània "s'està perdent". "Nosaltres avaluem l'adherència a la dieta a través d'un qüestionari que té 17 punts. Els participants de l'estudi, de més de 55 anys, a l'inici puntuaven entre 8 i 9, i hem aconseguit augmentar-los aproximadament 2 punts més de mitjana. Però els joves estan entre els 6 i 7 punts. L'entrada de productes processats a la cuina o "la globalització" que ha fet que socialment s'hagin incorporat cuines d'arreu del món en el dia a dia en serien els principals responsables.

Així mateix, Salas Salvadó lamenta que hi ha "diversos mites" falsos que fan que la gent "no s'adhereixi bé a la dieta mediterrània". "Es diu que els fruits secs engreixen, però actualment ja hi ha molts estudis que demostren que els fruits secs, dins del context d'una dieta saludable, poden ser beneficiosos per la composició cultural", manifesta. Un altre producte que històricament ha rebut atacs és l'oli d'oliva. "Es diu que podria ser perjudicial per la quantitat de calories que conté, però això és totalment fals", assegura. Fins i tot quan s'utilitza en altes temperatures, per fregir, "l'ús de l'oli d'oliva és una manera sana de cuinar", exposa.

Altres investigacions obertes

L'estudi PREDIMED-Plus està previst que duri deu anys, dels quals sis són d'intervenció, dos de seguiment i dos més per analitzar l'evolució d'algunes malalties. "El que volem veure principalment és l'efecte de les intervencions sobre la incidència de la malaltia cardiovascular -infart de miocardi- i l'accident vascular cerebral -embòlia cerebral-, així com la mortalitat per aquestes dues causes", explica. Tot i això, segueixen l'evolució dels participants en l'estudi i si desenvolupen altres malalties associades al sobrepès i la síndrome metabòlica. "En els pròxims anys avaluarem l'efecte de les intervencions sobre l'aparició de complicacions de la diabetis, l'aparició de càncers de diferents tipus i altres coses associades a l'obesitat", avança el nutricionista.

Tot plegat ho podran fer gràcies a que ja disposen d'un volum de dades equivalents a 100.000 llibres de text i a un milió de mostres biològiques, emmagatzemades en tres biobancs diferents. "Tota aquesta informació és imprescindible per al futur, perquè podrà ser utilitzada per veure no només quines són les causes relacionades amb la malaltia sinó també per explicar els beneficis que hem vist que té la dieta mediterrània", concreta.

PREDIMED-Plus, un dels majors assajos sobre nutrició i salut realitzats a Europa, és un assaig aleatoritzat de prevenció cardiovascular basat en canvis en l'estil de vida. L'any 2023, la revista 'Nature Medicine' el va destacar entre els onze estudis que canviaran la medicina en els pròxims anys, pel seu abast i rellevància científica. L'estudi està coordinat des del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de l'Institut de Salut Carlos III.