Salut i república 06-09-2019

Una altra jugada mestra

Tot plegat, diu que no deixa de ser una jugada mestra. Una altra.

Pedro Sànchez sembla que vol repetir les eleccions perquè els seus experts li han dit que pot fer uns resultats històrics. Llavors, va marejant la perdiu, per tal d’arribar a la convocatòria automàtica. Es possible?

D’altra banda, ell va dient que la culpa de tot plegat és del PPVOC’s i la seva manca de visió estatal, la seva manca de responsabilitat, i encara potser que quedarà bé.

Els de Unidas Podemos, ja s’han abaixat vàries vegades els pantalons però no hi ha manera.

Se sap que la Senyora Botín i l’IBEX-35 li tenen dit al Sànchez que de Podemos res, que con Rivera sí, i el Sànchez, pobre titella, ha de fer cas però sense que es noti molt. Tot és possible.

Arriscada també és l’actuació del Gabriel Rufian d’ERC. Diu que bàsicament es tracta de trencar-li els nervis al Sànchez.

Li van dient que ERC s’abstindria, arribat el cas, però diu ho fan per tal que la dreta li digui al Sànchez que està pactant amb els independentistes, “amb els etarres” afegirà l’apunyalat Casado i això per als barons del PSOE, que són més de dretes que el Rosari matutí, és intolerable.

Lo Sànchez es presentarà un dia al Parlamento plorant i jurant que no vol pactar amb els independentistes, llavors el Rufian dirà que s’abstindran i el Pedro Sànchez, víctima d’un atac de nervis, plegarà i llavors guanyarà l’esquerra d’Unidas Podemos amb l’ajut de nacionalistes i perifèrics en general.

No ho sé. M’ho han explicat així.

Es possible?

Salut i República

 

Descarregar! (2:15min / 1MB)

Salut i república 30-08-2019

 

Descarregar! (2:01min / 1MB)

Salut i república 23-08-2019

Hi ha molt de perill

Fa molts anys que el conegut Moya Orenga, que no era pas filòsof, però Déu n’hi do, va definir perfectament el tarannà del govern espanyol pel que fa a la seva relació amb Catalunya.

Aquests dies estem presenciant un altre episodi que també passarà a la història.

Per fer un resum direm que l’estat espanyol vol ocupar policialment Catalunya i busca una excusa per quedar bé amb el poble pla. Fins i tot amb el poble pla català.

Es evident que no parlo del titella aquest del Pedro Sànchez, sinó dels que manen de veritat que són uns altres, com sap tothom.

Es tracta de presentar Barcelona, i de pas Catalunya, com un territori semisalvatge, on, per culpa dels independentistes, va tot malament. En la seva eufòria espanyolista volen fer creure que a Barcelona s’estan matant pels carrers, que a Barcelona hi ha molt de perill. Riu-te’n del Bronx , de Bagdag o de Jalisco.

A Catalunya hi ha molt perill. Es la consigna.

Un sindicat de policies, els més fatxes de la colla, s’ha ofert a l’estat per tal de venir a posar ordre.

Cal pensar que Espanya acceptarà tan amable proposta.

Tot plegat no és més que una excusa per tal de tornar a omplir Catalunya de policies per actuar, si convé, contra les possibles mobilitzacions davant de la sentència.

Com que no va funcionar el subterfugi del terrorisme, perquè els nostres van acabar amb el perill tan ràpidament, ara miraran si funciona l’excusa de la delinqüència.

El Mossos, mentrestant, fent guàrdies de 24 hores a les portes dels jutjats.

 

Descarregar! (2:23min / 1MB)

Salut i república 26-07-2019

 

Descarregar! (2:31min / 1MB)

Salut i república 19-07-2019

No sé si ho he dit mai.

Crec haver dit en alguna ocasió que España és un país miserable.

No n’estic segur però em sembla que sí. De fet ho crec així des de l’any 79 o 80 del segle passat en conseqüència, sí, ho hauré dit vàries vegades.

Això d’escriure un article o dos per setmana té el risc de repetir-te miserablement, sobretot si escrius sobre l’actualitat política.

També s’ha de dir que l’actualitat es repeteix miserablement.

Canvien les mides dels pantalonets, els pentinats, les fotos dels pamflets dels testimonis de Jehovà, les ungles de les cantants de moda, la forma de les sabates d’estiu i les samarretes del Barça però l’essència de l’ànima espanyola, de l’imperio espanyol, això no canvia fàcilment. No pot canviar perquè és una unidad de destino en lo universal.

Ara un progre de Madrid parlava d’una Catalunya dins d’un projecte patri superior que és Espanya. Toca’t el còccix.

Una senyora que anava de progre ha dit que la pujada de l’ultra dreta ha estat culpa nostra. I aquesta és la progre. Sobre mi la cendra.

L’altre progre que fa de president en funcions, no vol pactar amb els de Podemos perquè els de l’IBEX li ho han prohibit expressament i ell va fent el despistat i culpant els altres.

La caverna aplaudeix la idea. No han abandonat la dèria d’un pacte amb la dreta. Ara faran veure que és la millor solució per a tots plegats.

Ves que es pengin d’un arbre o altre.

Avui no, però la setmana que ve caldrà dir alguna cosa sobre l’Imam de Ripoll i els seus amics del Gobierno.

N’eren molts.

Salut i república

 

Descarregar! (2:31min / 1MB)