Salut i república - 11-09-2020

Descarregar! (2:19min / 1MB)

Salut i república - 04-09-2020

Descarregar! (2:09min / 1MB)

Salut i república 28-08-2020

Els carrers i nosaltres

Es una necessitat. Els carrers han de ser sempre nostres perquè de la resta difícilment en tastarem ni gota.

Van apareixent notícies que ens recorden que el franquisme està controlant tots els aparells de l’estat. El famós i sinistre TOP va desaparèixer, per la cosa de la democràcia i es va convertir en Audiència Nacional i el mateixos jutges que hi havia al TOP van passar a l’Audiència Nacional d’un dia per l’altre i bona nit cresol.

Tota la Magistratura franquista ocupa avui els càrrecs importants del Suprem i del Constitucional. Sense escletxes.

No caldrà dir res del glorioso Ejèrcito español i de la policia en general. No caldrà.

Hem sabut com el fills i nets del ministres franquistes ocupen actualment càrrecs de primera importància en l’administració pública.

Hem sabut que els grans franquistes es van comprar una camisa a floretes i van ocupar tots els càrrecs importants de les grans empreses espanyoles. Energètiques i comunicacions bàsicament.

També és cert que per la via de les portes giratòries han donat càrrecs, sous i pensions vitalícies a alguns ministres socialistes que han demostrat ser prou llepons. Guarda el Senyor X dels GAL. Ben content que està.

Què ens queda, doncs, si no són els carrers? Molt poca cosa.

I ara diu que ni els carrers. Amb la història aquesta del Covid diu que ni els carrers. No ens podrem manifestar? No podrem sortir al carrer?

Alguna cosa haurem de fer. Caldrà trobar les alternatives oportunes.

Els carrers seran sempre nostres, no?

Salut i república.

Descarregar! (2:35min / 1MB)

Salut i república 21-08-2020

Cap de turc

Cap de turc o boc expiatori es diu de la persona o persones a les quals, gratis et amore, s’acusa d’alguna cosa que convingui a l’autoritat.

Es important destacar que aquesta autoritat sap perfectament que el cap de turc és innocent.

El passat 16 d’octubre, Dani Gallardo, un noi de Cadis que viu a Madrid, va participar en una manifestació en solidaritat amb Catalunya.

S’entén que això és un delicte molt greu.

La policia antiavalots va fer acte de presència. Van estomacar diverses persones, entre les quals una companya del Dani Gallardo. Aquest, va intentar defensar-la i llavors un grup de policies s’hi va abraonar, i entre cops i empentes se’ls van emportar.

Per a la seva sorpresa, va ser acusat d’haver atacat ell els policies. Es van inventar una fusta amb dos claus i tot.

Els informes mèdics demostren que el policia ferit no tenia res a veure ni amb el lloc ni amb l’hora de la detenció del Dani. Però és igual. A qui li importa això? A la policia? A la jutgessa? Pots comptar.

El fet és que des del dia dels actes, està en presó preventiva a l’espera d’un judici que sembla que ningú no té cap intenció de fer.

No oblidem que la presó preventiva i el cap de turc, no tenen més missió que acollonir el personal.

Ara a Madrid sap tothom que participar en una manifestació a favor de Catalunya és un delicte molt greu.

Aquest noi passarà una llarga temporada a la presó, per tal que els seus companys prenguin nota i se n’estiguin de manifestar-se.

Es la justícia espanyola.

Descarregar! (2:36min / 1MB)

Salut i república 14-08-2020

Unitat per la independència

Tenim, tots plegats, i des de fa algun temps, la sensació de no poder fer res.

Hi ha poques coses que estiguin funcionant bé. Ara mateix no se me n’acut cap, però les hi ha, segur.

La pandèmia covidiana es continua estenent i no fa cara que es pugui acabar amb ella.

Tremolo com fulla d’arbre amb el nou curs i el retorn dels xiquets a la classes. Sort en tenim que la gran majoria de mestres tenen un bon humor excepcional.

També he llegit que el Putin té molt avançada una vacuna que diu que ens salvarà a tots. Els seus enemics diuen que és un preparat a base de vodka doblement destil·lat. Serà fals, però els enemics són els enemics. Calma sobretot.

L’Estat espanyol continua deambulant entre la inoperància, els pedaços i els filferros. No poden fer més.

Al Parlament català organitzen plens per tractar temes sobre els quals no tenen competències. Els lletrats del Parlament no volen publicar els resultats perquè diuen que és il·legal. Cadascú diu la seva, mirant d’insultar al contrari. Han muntat un festival de grans proporcions.

Detenen un jutge del Constitucional per pegar a la dona. Fiscalia li ho afinarà i acusaran la dona de provocar i de buscar la violència.

El fugat, tot i que el Marlaska no ho sap, continua a Abu Dabi amb alguna companyia i guàrdia personal que li paguem entre tots.

No ens donem, però, a la desesperació. La independència és possible.

Hem de seguir treballant. Els que volem la independència no tenim més alternativa que la unitat, la lluita i el bon cop de falç. Som-hi.

Descarregar! (2:36min / 1MB)

    Pàgina següent >>

• juliol 2018
• augost 2018
• setembre 2018
• octubre 2018
• novembre 2018
• desembre 2018
• gener 2019
• febrer 2019
• març 2019
• abril 2019
• maig 2019
• juny 2019
• juliol 2019
• augost 2019
• setembre 2019
• octubre 2019
• novembre 2019
• desembre 2019
• gener 2020
• febrer 2020
• març 2020
• abril 2020
• maig 2020
• juny 2020
• juliol 2020
• augost 2020
• setembre 2020